![]() |

El consistori insisteix a litigar amb diners públics en lloc de complir amb els drets reconeguts dels seus treballadors
Palamós ha rebut una nova bufetada judicial per la seva obstinació a negar-se a pagar els complements salarials que deuen als seus treballadors municipals. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a donar la raó a un funcionari del consistori, Gerard Sales, reconeixent el seu dret a percebre els plusos de nocturnitat, festius i dies especials durant les vacances, les pagues extraordinàries i els permisos retribuïts.
La sentència és clara: aquests complements han de calcular-se sobre la mitjana dels onze mesos previs i s’han d’incloure en el salari ordinari, ja que formen part del servei habitual prestat pel funcionari. Tot i això, l’Ajuntament de Palamós, lluny d’acceptar la legalitat i els drets dels seus empleats, ha optat per recórrer reiteradament aquestes reclamacions als tribunals, malgastant recursos públics en una estratègia litigadora que només té com a objectiu endarrerir el pagament del que és degut.
La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) denuncia l’actitud irresponsable i bel·ligerant de l’equip de govern municipal, que ja acumula dues sentències en contra sobre aquesta qüestió i té almenys tres procediments judicials més en marxa. El sindicat exigeix que l’Ajuntament posi fi d’una vegada a aquesta manera de fer que només perjudica els treballadors i erosiona la confiança en les institucions públiques.
"És inadmissible que un ajuntament com el de Palamós s’entesti a vulnerar els drets dels seus treballadors i es gasti els diners de tots els ciutadans a pagar advocats i processos per no voler reconèixer el que ja han dit diversos tribunals", critiquen des de CSIF. “El que han de fer és pagar el que deuen i deixar de fer oposició jurídica al sentit comú”.
La sentència apel·lada, dictada inicialment pel Jutjat Contenciós núm. 3 de Girona, havia donat la raó a l’Ajuntament, però el TSJC l’ha revocat en considerar que les tasques de torns nocturns i festius són estructurals i habituals, i per tant, formen part de la retribució ordinària. A més, estableix que la compensació ha de ser retroactiva i arribar fins als darrers quatre anys.
Aquest cas no és una anècdota. És una mostra més del menyspreu sistemàtic d’un equip de govern municipal incapaç de gestionar amb responsabilitat i respecte la plantilla que garanteix els serveis públics a la ciutadania. A la vista d’aquestes decisions judicials, caldrà preguntar-se si els responsables polítics assumiran alguna responsabilitat, més enllà de continuar amagant-se rere recursos i excuses.