|
Els catalans tenim un desig i no hi ha excuses ni arguments democràtics per negar-nos el dret a decidir.
Aquest any 2013 està passant al nostre poble a ritme de vertígen, Ripoll Capital de la Cultura Catalana 2013 és alhora un goig, una feinada, una responsabilitat i un símbol.
Ripoll és considerat el bressol de Catalunya, i és el lloc on reposen les restes d’un comte tossut i decidit que es va voler desempallegar de la tutela dels francs quan ja li suposava més una càrrega que no pas un avantatge. Guifré el Pelós va ser prou audaç i coratjós per dir adéu a un vassallatge massa feixuc, així va donar pas a una incipient dinastia que acabaria governant un gran territori, i encara que tot això ja és molt llunyà pot servir-nos com a guia per a un procés, que després de més de 1.100 anys sembla recomençar.
La Diada Nacional de Catalunya ha estat marcada a Ripoll per dos fets importants, d’una banda l’acte institucional que va encapçalar el president de la Generalitat, i d’altra banda pel sotrac i l’emoció que va representar l’èxit aclaparador de la Via Catalana. Ripoll hi va tenir el seu paper representatiu, especialment en el tram 649, tot ell ocupat per ripollesos il•lusionats que van voler deixar la seva empremta en aquesta fita inimaginable fa poc temps.
Catalunya va donar al món una lliçó de civisme i d’organització, més d’un milió i mig de ciutadans van completar una cadena de nord al sud del país per reivindicar el seu desig d’independència. Ho van fer de manera festiva i desacomplexada, gent de totes les edats i de tots els orígens, amb diferents criteris polítics van aplegar-se per exigir un dret que ningú pot negar... el dret a decidir.
Aquests dies hem sentit massa sovint que una “majoria silenciosa” no va secundar la Via Catalana. Molt bé! Doncs només cal preguntar-los-ho. Preguntem al poble què és el que vol i així sortirem de dubtes! Els catalans tenim un desig i no hi ha excuses ni arguments democràtics per negar-nos el dret a decidir.
Si no ens posem d’acord amb Espanya per consensuar una votació, potser ens caldrà seguir l’exemple del comte Guifré, desempallegar-nos unilateralment d’un “vassallatge” que mai varem triar i que ja fa 299 anys que ens escanya.
Jordi Munell i Garcia
Alcalde de Ripoll
