|
L'augment de la presència del vel islàmic a Catalunya i la seva defensa per part de certs sectors polítics genera debat sobre els drets de les dones i la llibertat individual
La diputada d'Aliança Catalana al Parlament, Sílvia Orriols, s'ha posicionat fermament en contra del vel islàmic, considerant-lo un símbol de submissió i opressió que contravé els valors democràtics i la igualtat entre homes i dones. Orriols ha denunciat que, mentre el feminisme institucional defensa aquest element com una suposada expressió cultural, a molts països d'origen musulmà les dones són obligades a portar-lo sota amenaces i coaccions.
Aquesta postura coincideix amb la preocupació expressada per Sonia Sierra, articulista de The Objective, que en el seu article “Pueden llamarme racista” denuncia la hipocresia del Ministeri d'Igualtat espanyol en normalitzar l'ús del vel en nom de la diversitat, mentre es desentén de les dones que són forçades a utilitzar-lo. Sierra argumenta que, en molts casos, aquesta imposició respon a la sharia, una interpretació radical de l'islam que estableix normes contràries als drets humans, com la lapidació o els matrimonis forçats.
L’article de The Objective també alerta sobre el perill de la permissivitat europea envers certes pràctiques culturals que vulneren els drets de les dones. Sierra assenyala el cas del Regne Unit, on durant dècades, grups d’homes musulmans d'origen paquistanès van violar milers de nenes angleses amb total impunitat. Moltes de les víctimes van ser coaccionades i maltractades, i en alguns casos, els agressors van justificar els seus actes dient que les dones occidentals “eren putes i escombraries per no portar el vel”.
Aquest fenomen, segons Sierra, podria estar repetint-se a Espanya, on les agressions sexuals han augmentat un 500% des del 2016, i el 91,67% dels violadors empresonats a Catalunya són immigrants, segons dades oficials del Departament de Justícia. La periodista denuncia que la majoria d’aquestes violacions en grup es corresponen amb la pràctica del taharrush, un patró d’agressions sexuals propi de determinats països musulmans.
Davant d’aquesta situació, Sílvia Orriols ha alçat la veu contra el que considera una clara regressió en els drets de les dones. “El vel no és un element cultural innocent; és una eina de control i submissió. No podem tolerar que a Catalunya es normalitzi una pràctica que moltes dones al món estan intentant deixar enrere”, ha afirmat la diputada d'Aliança Catalana.
Orriols també ha criticat durament el silenci de certs col·lectius feministes i LGTBI davant d’actes de discriminació per part de sectors de la immigració islàmica. En aquest sentit, l’article de Sonia Sierra esmenta casos concrets, com la prohibició d’entrada a quatre joves amb la bandera LGTBI en un restaurant marroquí de València, o l’existència de discoteques que prohibeixen explícitament l’entrada a homosexuals sense que això hagi generat cap escàndol mediàtic.
El paper del vel islàmic continua sent motiu de controvèrsia a tot Europa. A França, el govern ha prohibit el hiyab en escoles i institucions públiques, mentre que a països com Alemanya o el Regne Unit el debat es troba més polaritzat. A Catalunya, la qüestió del vel ha generat múltiples polèmiques, especialment en centres educatius on algunes noies han estat pressionades per les seves famílies a portar-lo contra la seva voluntat.
Per a Orriols, la solució passa per una defensa sense complexos de la igualtat real entre homes i dones, rebutjant qualsevol forma de submissió imposada per motius religiosos o culturals. “No podem permetre que les nenes de Catalunya creixin pensant que tapar-se és normal, perquè no ho és. Això no va de cultura, sinó de llibertat”, conclou la diputada.
