|
Només cal liderar la Girona Activa, sinó el present i el futur són emigració i precarietat.
Un model econòmic gironí que permeti generar ocupació sostenible és, de ben segur, la prioritat per a les comarques gironines. Amb prop de 747.000 habitants, que representen el 9,8% de la població catalana, el nostre territori suposa el 9,9% del PIB de Catalunya, una proporció que ascendeix fins a gairebé el 20% si parlem només del sector turisme. L’economia gironina està molt internacionalitzada, amb una captació de turistes estrangers molt alta i creixent, de sol i platja i esports, de ciutat i comerç, de cultura i gastronomia. Altres sectors, com el carni, l’agroalimentari o la indústria també són motors de la nostra economia, amb una alta exportació.
Cal analitzar quins sectors productius gironins han generat un atur que ja frega el 25% -una taxa del 24,97% en el primer trimestre de 2013-. D’entrada, la construcció, privada i pública; en segon lloc, els serveis, a causa de les retallades i de la caiguda del consum; i la indústria, que pateix la recessió interna i europea.
És hora de fixar la mirada en les accions necessàries per recuperar l’economia a la demarcació. Hem de sumar esforços: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Girona i la resta de consistoris, Diputació, consells comarcals, sectors empresarials, financers i Universitat de Girona.
Ara torna a ser, com al llarg de la història gironina, el moment de posar en valor la Universitat de Girona com a millor instrument pel progrés. Com als segles XV i XVI, amb la creació de l’Estudi General, que impartia gramàtica, retòrica, filosofia, teologia, dret i medicina, i que, ininterrompudament, va continuar la seva tasca fins el 1717, quan va ser clausurada pel Decret de Nova Planta. Al segle XIX, l’Ajuntament de Girona va promoure la Universitat Lliure, oferint estudis de dret i farmàcia. Ja entrats en el segle XX, en el tardofranquisme, s’instauraren a la ciutat l’Escola Normal de Mestres i l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica, dependents d’universitats de Barcelona. I en últim terme, a finals del segle passat, l’any 1991, es va donar el pas definitiu en crear la Universitat de Girona tal com la coneixem avui.
En els darrers deu anys l’impuls de la UdG ha consolidat cinc campus universitaris: Barri Vell, Montilivi, Centre, Parc Científic i Tecnològic i els campus de Salut a l’Hospital Josep Trueta i EULES a Salt. La UdG compta amb uns 13.000 alumnes i 1.200 treballadors. A aquests, cal afegir els estudiants gironins de la Universitat Oberta de Catalunya (1900 alumnes) i de la UNED (1500).
Avui, la Universitat de Girona rep un dels finançaments públics per alumne més baixos de Catalunya. Segons dades del Departament d'Economia i Coneixement, el 2012 els recursos públics transferits a la Universitat de Girona eren de 5.522 euros per alumne, una xifra per sota de la majoria d’universitats catalanes (Universitat de Barcelona, 4.833; Universitat Autònoma de Barcelona, 5.957; Universitat Politècnica de Catalunya, 7.330; Universitat Pompeu Fabra, 6.624; Universitat de Lleida, 6.325; Universitat Rovira Virgili, 6.390). La retallada lineal del 20% dels dos darrers anys ha fet que la Universitat de Girona sigui la més perjudicada, ja que partia d'un menor aportació. A més, els ingressos per taxes que paguen els estudiants a Girona han passat de 8,7 milions el 2003 a 15,7 el 2012, un increment de més del 80% d'un pressupost total entorn dels 100 milions.
Girona ha de donar protagonisme al coneixement, al talent, a l’emprenedoria, a la recerca i a la innovació. La Universitat, al servei del desenvolupament econòmic, cultural, social i mediambiental, des d’una perspectiva territorial que abasti totes les comarques gironines. Ara més que mai, cal injectar coneixement a les empreses, privades i públiques.
El Parc Científic, el Campus Euromediterrani del Turisme i l’Aigua, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) o l’Institut Franco-català Transfronterer i l’Oficina de Projectes Transfronterers són exemples d’instruments claus per a l'aportació de persones formades, amb talent i capacitat d'emprendre per ser el model del model de desenvolupament econòmic gironí; vinculats a la formació professional i estretament lligats al sector agroalimentari, a la indústria i al nou turisme, que arrossega a molts altres: món rural, litoral, ciutats salut, lleure, cultura, patrimoni, esport, energia sostenible, aigua, rehabilitació.... La Universitat, en la seves funcions de docència, recerca i transferència de coneixement té les claus per a la reactivació de les comarques gironines. Només cal liderar la Girona Activa, sinó el present i el futur són emigració i precarietat.
Marina Geli, diputada al Parlament de Catalunya i consellera de Salut 2003-2010
