|
La programació inclou actuacions de Chano Domínguez i l’Orquestra Camera Musicae; Marina Rossell, Núria Graham i Ester Condal.
El Festival de Música de Calonge Interludi es proposa consolidar-se com el petit gran festival de la Costa Brava i fer un pas endavant que el posicioni com una de les referències de la temporada musical d’estiu a les comarques gironines. Aquesta és la voluntat que han expressat avui el president i la directora artística del festival, Albert Fort i Montse Darnaculleta, en la roda de presentació del cartell de l’edició d’enguany, a la qual també ha assistit l’alcalde de Calonge Jordi Soler.
Interludi arrencarà el 20 de juliol amb l’actuació de Marina Rossell cantant Moustaki i acabarà el 17 d’agost amb la Nit JazzAcava, una proposta de maridatge entre música i enologia amb les actuacions dels grups Cirera & Tres Tambors, Movin’wes i Sara Pi i la col·laboració especial de Recaredo Mata Casanovas SA. El cartell inclou també la presència de Chano Domínguez i l’Orquestra Camera Musicae, que estrenaran a les comarques gironines una revisió dels clàssics de la trajectòria del pianista; les actuacions de Núria Graham i Ester Condal, dos nous grans valors de la música catalana per qui Interludi fa una aposta decidida; i la Nit Pròxims, que inclourà la presència de Manel, El Petit de Ca l’Eril, Extraperlo, Maria Rodés, Ramón Rodríguez i Martí Sales, Inspira i Berlinist en dos escenaris al Castell de Calonge. El festival de música de Calonge va néixer el 1968 i és el més antic de la Costa Brava.
Interludi ofereix una oferta musical i cultural diversificada i transversal que gira a l’entorn de 14 actuacions i té la voluntat d’ampliar la franja d’edat del públic habitual dels festivals d’estiu. Els concerts programats per representen un recorregut per diversos estils musicals, un camí que va des la música d’autor fins al jazz passant pel folk i el pop. El festival també incorpora l’experiència del maridatge entre música, enologia i gastronomia amb la nit JazzAcava, un punt i final a l’edició 2013 que vol ser la nit dels sentits, on el jazz en les seves diferents modalitats es maridarà amb el prestigiós cava Recaredo i els vins blancs del celler Credo. En aquesta edició 2013 {Interludi} servirà d’aparador per a que joves dissenyadors i artistes puguin mostrar el seu treball durant el festival.
“Som un festival amb mides de poble a nivell de localització, pressupost, aforament, etcètera, i aquesta mida ens dóna un valor afegit en el panorama de festivals. La mida de poble no suposa una renúncia a la qualitat que per a nosaltres és un valor essencial del cartell. La mida és un avantatge per a la idea del petit format, que no es dóna en cap altre festival, per les condicions de proximitat públic-escenari del pati d’armes del castell”, ha valorat Albert Fort, president d’Interludi
L’escenari d’Interludi serà el castell de Calonge. Tots els concerts tindran lloc al pati d’armes excepte la Nit Pròxims que tindrà dos escenaris a l’entorn de la muralla i els jardins del castell, un espai més ampli. Les entrades es poden comprar a l’Oficina de Turisme de Calonge, a la de Sant Antoni i a través del portal www.atrapalo.com.
Marina Rossell canta Moustaki. 20 de juliol.
El cantautor Georges Moustaki va compondre cançons per a dames de la música com Édith Piaf, Françoise Hardy, Barbara, Brigitte Fontaine i France Gall, però ara és Marina Rossell qui agafa prestades les cançons de l'etern metec, un jueu nascut a Alexandria que va conquerir França i tot el Mediterrani amb la seva música. “Canto Moustaki perquè l’estimo i em sento estimada per ell”, diu Rossell, unida amb el cantautor per una relació artística i personal de més de 30 anys.
La cantant ha versionat 13 temes de Moustaki (adaptats per Lluís Llach, Josep Tero, Víctor Bocanegra i Pelai Ribas) amb l'ajuda a la producció del multiinstrumenstista Eduard Iniesta, i amb les col·laboracions de Paco Ibáñez –amic personal del francès– i Roger Mas.
Núria Graham i Esther Condal. 27 de juliol.
Núria Graham.Un concert d'aquesta jove vigatana, d'arrels irlandeses i basques, és quelcom digne de ser viscut. La seva posada en escena és fins i tot capaç de millorar l'excel•lència que preveies després d'escoltar alguns dels seus temes: una veu singular, natural, poderosa, sempre centrada en allò essencial i, potser el més important, gens impostada. Associada a una inusual capacitat de generar entorns sonors nous, permanentment dinàmics, amb la guitarra. L'efecte de tot plegat en el públic impressiona: tothom bada, ningú gosa obrir la boca... ni quan afina la guitarra. Núria Graham és, sense dubte, una de les promeses més fermes de la música jove actual. Poques vegades al nostre país un talent natural s'ha desfermat de manera tan evident i inqüestionable. La seva maqueta, First Tracks, confirma la solidesa de Núria Graham com a compositora i intèrpret i constitueix, amb tota seguretat, el primer graó d'una llarga trajectòria.
Esther Condalpresenta Home el seu disc de debut. Home és la casa, l’espai íntim que algun dia es va habitar. A través de les cançons s’esfondra, es construeix i es restaura. És una trobada i una fugida. És un final i alhora un principi. El primer disc d’Esther Condal és una veritable muntanya russa emocional on s’enfronten les forces de la gravetat del rock i el pop amb accelerades d’improvisacions vertiginoses i moments de repòs des d’on observar els paisatges que ens ofereix el jazz més intel•ligent. Les composicions pròpies de l’Esther es barregen amb adaptacions molt particulars d’alguns noms que són alhora font d’inspiració com Paul Weller, Tom Waits o The Smiths.
Chano Domínguez i l’Orquestra Camera Musicae, 3 d’agost
Chano Domínguez i l'Orquestra Camera Musicae presenten la seva proposta conjunta centrada en el jazz/flamenc actuals. Es tracta, d'una banda, de la revisió d'una part del material interpretat per Chano des dels inicis de la seva carrera (a partir de les magnífiques orquestracions de Vince Mendoza) així com de l'estrena d'una obra escrita i orquestrada pel mateix Chano que dóna així un nou gir a la seva ja exitosa trajectòria. Chano Domínguez estarà acompanyat per Gorka Benítez al saxo, Horacio Fumero al contrabaix i David Xirgu a la bateria, a més de l'Orquestra Camera Musicae sota la batuta del seu titular Tomàs Grau. Aquesta producció arriba en un moment especialment dolç per al pianista gadità, el qual encara recull nombrosos reconeixements pel seu darrer àlbum, Flamenco Sketches.
Nit Pròxims: Manel, El Petit de Ca l’Eril, Extraperlo, Maria Rodés, Ramón Rodríguez i Martí Sales, Inspira i Berlinist. 10 d’agost
Manel estarà presentant a Interludi amb el seu esperadíssim tercer disc, Ateletes baixin de l’escenari, fruit del conveni de col•laboració amb el Festival Pròxims. Noranta concerts, dues nadales i un disc d'or després, Els millors professors europeus (Discmedi, 2008), Manel continuen fent història. A més de romandre dues setmanes consecutives al número 1 de la lista oficial de vendes espanyola, el seu segon àlbum, 10 milles per veure una bona armadura (Warner-Discmedi, 2011) ha aconseguit quelcom molt més important: demostrar que la seva carrera, aquella que ja els ha portat a girar al Regne Unit i actuar a festivals com The Great Escape (Brighton), BAFIM (Buenos Aires) o Womad (Las Palmas), no ha fet més que comenc?ar.
El Petit de Cal Erilemprèn la seva peculiar odissea. S’enfonsa al mar com un plom, aprèn a respirar sota aigua, esdevé objecte d’investigació científica, s’envola a l’espai i, en veure perillar la pròpia integritat, es transforma en plàcton i flota invisible per tot arreu. El Petit de Cal Eril es reinventa a cada disc, defugint tot camí previsible i, amb cara de no haver trencat mai un plat, el que va trencant són motlles. Després de la nostàlgia i l’angoixa de Vol i dol, surt el sol. Ell segurament no ho admetria però se’l veu optimista i content. Se’l veu lliure. “Ningú ens treurà mai les ganes de riure”, canta. Amb tanta alegria, les cançons han aflorat una darrera l’altra...Una, dues, tres... I així fins a 17, les 17 joies que formen aquest doble vinil que es diu La figura del buit. O del 8.
Extraperlo. Tres anys després del seu sorprenent i prometedor debut, Desayuno Continental (Mushroom Pillow, 2009) el quartet edita el seu segon disc, Delirio Específico (Canadà 2012), sota la producció de Pablo Díaz-Reixa, més conegut com El Guincho, a qui Aleix i Borja acompanyen amb freqüència en directe. Delirio Específico, que es va publicar l'octubre passat, és una col•lecció esplèndida de cançons pop on es respiren atmosferes càlides, arranjaments estimulants i melodies que deixen empremta. Un altre pas més que està convertint Extraperlo en un dels referents del panorama independent nacional. El single Ardiente Figura va camí de ser una de les millors cançons de l'any, de la mà d'un vídeo absurd, surrealista i característic també realitzat des de la productora Canadà.
Ramón Rodríguez-aka The New Raemon-, Maria Rodes i Martí Sales, tres cantants amb projectes artístics ben diferenciats es reuneixen per fer cançons conjuntament. Aquest Convergència i Unió és fruit de les ganes de provar coses noves, de deixar de banda per una estona la pròpia carrera musical i contaminar d'altres mons i maneres de fer. Als tres cantants hem d’afegir el toc del mestre Marc Clos, a les percussions, una cançó amb la veu de Clara Vinyals i l'ingredient que acaba de lligar la maionesa: Paco Loco, productor, multi-instrumentista i extraordinari explicador acudits. El resultat, aquest calaix de sastre entre anàrquic i líric de textos i veus, és pertorbador i plaent alhora, amb fosques taxidèrmies emocionals, càntics d'amor a la sirena abismatica, fragments cantats de la Bíblia a ritme de jungla i sexe epifànic a la cabina d'un sex-shop. Atrapa a poc a poc, com un verí dolç rebaixat amb algun tipus de narcòtic: les cançons fan alhora, de mosca, de aranya i de teranyina irisada, trampa única i sorprenent per quedar atrapat de tant en tant, quan ja no siguis capaç d'afrontar el següent telenotícies.
Inspiraneix al 2004, fruit d'un seguit d'improvitzacions entre l'Alex Martinez (bateria) i Jordi Lanuza (compositor, cantant i guitarrista). Més tard es suma al projecte Dario Vuelta (baix) i acaben donant forma a les cançons que presenten el 2008 de la mà de Cydonia Records, discogràfica de Ramón Rodriguez (The New Raemon), el primer disc Cova Placenta. Els dos últims amplien la banda i passen a ser cinc músics d'alt de l'escenari. Després de l’edició de Cova Placenta (Cydonia Records 2008) i d’Escapistes (Amniòtic Records 2010), Inspira tornen amb una proposta optimista, lluminosa, crítico-social per moments i amb molta força. Amunt! (Amniòtic Records 2013) és un disc on la banda pren una importància vital i aconssegueix enmarcar les 12 cançons d’una manera viva i dinàmica, tan en el disc com en el directe. La banda ha estat rodant l’anterior disc per tota Catalunya obtenint molt bones crítiques a diferents sales i festivals.
Les llavors deBerlinist ja existien. Però va ser al gener de 2011 quan van començar a prendre forma i es van convertir en una banda. El punt creatiu i quarter general es va situar a Barcelona inicialment com a trio. Marc Alba (piano, teclats i veu), Luigi Gervasi (harmònium, teclats, cors) i Gemma Gamarra (veu, autoharp i marxophone) van començar a treballar algunes peces. A aquest nucli han anat arribant Caterina Martí (violí), Silvia Hernández (violí i violoncel), Joan Piqué (baix) i Alfredo Bella (bateria). La música de Berlinist es basa en les emocions i en comunicar aquestes mitjançant instruments naturals i veritables que impregnin l'oient. Estan contínuament buscant els instruments adequats per completar la seva so. Landscapes és el seu primer EP, publicat a principis de 2013. Anteriorment, la revista Mondosonoro els va situar en el número 1 com a millor demo 2012
Nit JazzAcava: Cirera & Tres Tambors, Movin’wes i Sara Pi. 17 d’agost
Amb un so contundent, fresc i enèrgic es presenta Cirera & Tres Tambors amb els seu primer treball Els Encants editat per la discogràfica catalana, FSNT. Un recull de composicions eclèctiques i dispars serveixen d'excusa per viatjar, perdre's i explorar els carrers, camins i mars d'un món ple d'emocions i vivències. La llibertat com a eix principal fa que cada concert sigui una experiència única, divertida i emocionant, i la complicitat absoluta entre el quartet garanteix un dels millors viatges sonors. Jazz, pop, free, clàssica, popular, tàntrica...poden ser algunes de les fonts d'on neix la música d'Albert Cirera que tan bé entenen i hi juguen els Tres Tambors
Movin’ Wes, neix com a homenatge a l’il•lustre guitarrista Wes Montgomery. Prenent com a punt de partida el seu repertori el grup explora les possibilitats d’aquesta formació a trio sense contrabaix. Això els porta a “moure” la sonoritat “Wes” cap a altres camps i estils. El resultat és un repertori fresc que va des de l’ortodòxia jazzística fins al funk i el groove.
La cantant i compositora barcelonina Sara Pi té totes les cartes per convertir-se en una de les veus destacades de l’escena del pop i del r’n’b nacional. Formada i criada al si d’una família de pes musical –el pare, Tino Pi, és vocalista i treser de Son de la Rambla–, la seva presència a l’escena musical local ha estat constant des d’edat primerenca. L’any passat va materialitzar la seva col•laboració amb el productor brasiler Erico Moreira en forma de disc. Burning, en què va sorprendre amb una grapat de composicions pròpies en les quals s’entrellaçaven les tonades souleres i de r’n’b amb peces d’ortodòxia brasilera. Aquestes rítmiques permeten entreveure una vocalista que es defensa amb solvència en castellà, anglès i brasiler i sobretot, amb una sensibilitat no impostada. L’acompanyaran l’esmentat Moreira així com Abel Boquera, Charly Hinojosa i Marcelo Montenegro.
