|
JM. Corominas: 'La crisi està afectant molt la ciutat d’Olot, però gràcies a les característiques del tipus d’empresa i del tipus d’empresari que tenim resistim una mica més bé que la resta'.
En primer lloc, felicitats per l’èxit de la fira de l’1 de maig
Josep Maria Corominas: Va anar molt bé. És un esglaó més d’aquest gran objectiu que és fer que cada cap de setmana passin coses a Olot, hi ha dies que són més concretes per als olotins, i hi ha dies que intentem que vingui gent de fora. A la fira de l’1 de maig es va fer un esforç de promoció per a la gent d’Osona, del Bages i de la Catalunya Central, de manera que estem molt contents per la quantitat visitants, però també perquè algunes iniciatives com això de la fira de les activitats extraescolars. Els participants de la fira, la gent que organitza activitats d’aquestes, d’escoles de música, escoles d’idiomes, campaments d’estiu o així, van estar molt contents, van dir que havien fet molts contactes i que havia anat bé. Al final l’objectiu de la Fira és que es faci fira, que es faci negoci, i també estem contents per això.
Hi ha previst rehabilitar el Firal?
JMC: És una urgència, el que passa és que aquesta urgència té un pressupost bastant elevat. No ens sembla que sigui acceptable anar als veïns i demanar-los molts diners, que els hauríem de demanar en forma de contribucions especials, i no veiem d’on podem treure finançament d’administracions, perquè totes les administracions estan prou malament. Tampoc veiem com el pressupost municipal pot assumir aquestes obres. Sabem que tenim el Firal per fer, i ho considerem una urgència, però diria que no serà en aquest mandat. En aquest mandat les nostres obres són la plaça del mercat i el camp de futbol.
El camp de futbol també està previst?
JMC: Sí, el camp de futbol pel futbol base. Per tots dos, tant pel camp de futbol com per la plaça del mercat, hem trobat companys de viatge, per dir-ho així, hem trobat partners de l’iniciativa privada que volen participar i que ens acaben facilitant el finançament. A la plaça del mercat són Mercadona, els placers i els de l’aparcament, i en el camp de futbol hem trobat el Sant Roc, que està fent un gran esforç, i la Fundació Joan Agustí, que pel tema dels camps de futbol base de la Unió Esportiva Olot tenim un acord que anem acabant de perfilar i cada cop s’anirà concretant més.
L’Enric Vallès, jugador de futbol de la Unió Esportiva Olot, demanava fa unes tres setmanes a la presentació d’un llibre una mica més de suport des de les institucions, ara que l’equip potser pujarà de categoria...
JMC: I serà campió de tercera divisió. Donarem tants cops de mà com puguem, el contacte i la conversa amb la gent de la Unió Esportiva Olot és fluïda i és bona... Sabem que necessiten més del que nosaltres els podem oferir, ho sabem, en som conscients, però bé, n’hem d’anar parlant i hem d’anar pas a pas veient quines són les possibilitats de col·laboració. En aquests moments el pressupost d’aquest any va tirant endavant els acords a què vam arribar. Si de cop i volta han de jugar la promoció també sabrem estar al seu costat. Anirem mirant com podem col·laborar, entenent que la prioritat en aquests moments en el pressupost municipal no és tant l’esport sinó coses molt més bàsiques com l’ensenyament o com l’ajuda a les persones necessitades a través del Consorci d’Acció Social.
Com estan les obres de la plaça del mercat?
JMC: Es fa una ubicació provisional per al mercat mentre durin les obres. Això ja està bastant enllestit. La idea és que d’aquí un mes ja ho posin a disposició dels placers, per poder fer el trasllat, i que a partir de l’1 de juliol comencin les obres a tota aquesta zona de l’antiga plaça del mercat per construir-hi la nova.
Els comerciants n’estan contents?
JMC: Els placers de moment estan molt contents, i gràcies a ells hem estat capaços de fer aquesta obra. Sense que ells hi estiguessin d’acord i sense la seva implicació i aportació econòmica, seria molt difícil anar endavant. La plaça del mercat provisional ens permetrà més tard o més d’hora desencallar l’illa del teatre, i millorar la comunicació entre el carrer dels Dolors i el Firal. Esperem que la plaça de mercat nova sigui un revulsiu econòmic que recompensarà en part la marxa de l’hospital, que en un moment o altre també marxarà d’allà on és.
En el terreny provisional del mercat després què s’hi farà?
JMC: El terreny on ho fem és del BBVA, i la carpa que s’està muntant és llogada, o sigui que tot això desapareixerà. No sabem què hi voldrà fer el BBVA, potser pisos. A l’Ajuntament li interessa molt continuar disposant d’aquest terreny per poder ampliar la zona de l’illa del teatre, però de moment no disposa de diners per comprar-ho. Construïm en un terreny que és propietat d’un banc, a través d’un lloguer per 18 mesos, d’acord amb el conveni que vam signar.
I la nova plaça quan estarà acabada?
JMC: El termini són 14 mesos. Avui mateix deia que la data per inaugurar-la ha de ser per Sant Lluc de 2014. Aquesta data no la pot moure ningú.
Quan està previst que s’acabi el nou hospital?
JMC: El nou hospital, en principi, a finals de 2013. Però començo a tenir un cert desànim ja que els pressupostos de la Generalitat no estan aprovats encara, i no sabem quan es podrà començar a comprar el material. Sense els pressupostos aprovats no podem llançar el concurs de compra. Això és un procés oficial i demana tota una sèrie de procediments que necessiten terminis i trigaran un temps. Tan bon punt veiem els pressupostos podrem posar la data, que no ha de diferir gaire de finals de 2013. És a dir, que si en lloc de ser a finals del 2013 és el primer trimestre de 2014 estarem igual de contents.
I on hi ha ara l’hospital què s’hi farà?
JMC: Estem pendents de tenir una data d’obertura del nou hospital. Intentarem fer les coses una darrere l’altra per no atropellar-nos. Ara ja fem la plaça del mercat i lluitem i treballem perquè es pugui posar en servei el nou edifici de l’hospital al més aviat possible. Quan tinguem aquests dos temes ben encarrilats, amb una seqüència lògica de treball, llavors parlarem de què hi podríem fer allà. És un espai que té unes possibilitats immenses i s’ha d’aprofitar.
La crisi està afectant la ciutat d’Olot?
JMC: Molt, la crisi està afectant molt la ciutat d’Olot, però gràcies a les característiques del tipus d’empresa i del tipus d’empresari que tenim resistim una mica més bé que la resta. La indústria predominant de la ciutat i de la comarca és la indústria agroalimentària, que encarada a l’exportació aguanta més bé la crisi.
Les dades de l’atur a Olot diuen que hi ha unes 2500 persones aturades, i d’aquestes 1300 del sector de serveis
JMC: Sí, però això és un context general. Nosaltres intentem donar feina i promocionar la ciutat, per això fem fires com la de l’1 de maig. La nostra prioritat és la creació de riquesa, la creació de llocs de treball i la promoció econòmica. Aquest és el nostre objectiu bàsic, que engloba moltes coses. Si fem fires és perquè vingui gent, si ve gent comprarà a les botigues de la ciutat... Etic segur que durant la fira els restaurants de tota la comarca estaven plens, i que algun hotel també va omplir.
Parli’m del Pla per a la Inclusió i Cohesió Social que s’ha aprovat recentment
JMC: Aquest Pla és hereu d’un Pla anterior de ciutadania i immigració. Es va aprovar pel Ple de l’Ajuntament, amb l’excepció de Plataforma per Catalunya, que insisteix, erròniament, en veure-ho com un pla per ajudar la immigració. Però no té res a veure amb això. Aquest Pla, que tindrà actuacions anuals, abasta moltíssims àmbits. Jo crec que a Olot i a la comarca de la Garrotxa la convivència és un exemple, i el que hem de fer és continuar treballant per millorar en tots els àmbits, des del tema de defensa de la nostra llengua a temes d’inclusió social. N’estic molt content. El vam aprovar ara fa dos mesos i és molt potent. La gent del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa hi ha treballat molt i molt bé, i n’estem molt satisfets.
Aquest pla es podria estendre a la resta de la comarca?
JMC: No hi hauria cap problema, ja que s’ha fet des del mateix Consorci. Si el Consell Comarcal o algun Ajuntament en volen extreure alguna cosa que els pugui ser interessant, evidentment està al seu servei. Crec que és una molt bona eina de convivència.
A més d’alcalde és vice-president de Municipis per la Independència. Creu que des d’un poble es pot lluitar cap a la independència o ha de ser el govern de Catalunya qui faci alguna cosa?
JMC: Hem de ser tots. Tots, tots plegats, individualment, col·lectivament, des del punt de vista d’entitats i associacions, des de la societat civil i des dels ajuntaments podem fer una bona tasca. No volem suplir el lideratge del president del Govern, que va fent passos amb molta prudència per tal de no equivocar-se. Ens hi juguem molt com perquè ara una equivocació faci que les coses se’n vagin en orris. Primer de tot hem de fer una consulta i estar segurs que la guanyarem. Des de Municipis per la Independència intentem que res es refredi, i volem demostrar que els ajuntaments poden ser com un primer pas davant la societat civil del compromís de l’administració amb aquest objectiu. Som més de 600 municipis, i si comptem Consells i associacions ja som gairebé 700. La nostra voluntat és difondre l’esperit de lluitar per la nostra sobirania, amb iniciatives com per exemple la sobirania fiscal. Quan parlem de tenir estructures d’estat és imprescindible que la nostra hisenda funcioni. Des dels ajuntaments hem de demostrar a la gent que no hi ha perill si paguem els nostres impostos directament a la Generalitat. Ara bé, si de moment la Generalitat ha de trametre els diners a Madrid, que ho faci, però d’aquesta manera ja comença a tenir tota la informació i pot construir una estructura que funcioni per on passin tots els nostres impostos. I des de l’Associació Municipis per la Independència ho estem impulsant i demostrarem que ho podem fer sense que hi hagi cap risc per ningú. L’Associació de Municipis per la Independència té bona salut. Cada vegada som més i cada vegada tenim més clar com hem d’anar treballant, i contribuirem decisivament a un gran objectiu de país com és aconseguir la nostra independència.
Tots els municipis adherits paguen els seus impostos a la Generalitat?
JMC: Encara no. Quan vam anar a veure el president Mas ens va demanar dos o tres mesos de marge, per tal de poder avançar amb la redacció d’un reglament i la construcció de l’estructura per no tenir incidències. Vam decidir esperar a finals d’any. La intenció és de celebrar un Ple extraordinari, on participin tots els ajuntaments de Catalunya si pot ser, i si no, tots els adherits a Municipis per la Independència. En aquest Ple, que es celebrarà durant l’últim trimestre de l’any, volem declarar la nostra voluntat de sumar-nos a aquesta iniciativa, i anunciar que a partir d’aquell moment pagarem els diners a l’Administració catalana. Crec que això seria un senyal inequívoc a nivell internacional que no podran tirar enrere la nostra voluntat, que volem la independència. Estic d’acord que primer de tot s’ha de fer una consulta per confirmar que aquest és el sentiment majoritari. Però de moment, amb aquesta iniciativa enviarem un senyal perquè ningú tingui por, i per demostrar que això va avançant, lentament, però va avançant. Ens agradaria poder anar més ràpid, però no podem córrer el risc de cometre una equivocació i que tornéssim molt enrere.
I a més de tot això, també és metge anestesista.
JMC: No, no, jo sóc metge anestesista, i a més a més sóc alcalde d’Olot. La meva formació i la meva vocació, ja des de petit, era fer de metge. Em va agradar el món de l’anestèsia, de la sala d’operacions, i m’hi vaig introduir. Crec que he viscut tota una etapa emocionant, durant la qual s’ha format la xarxa d’hospitals d’utilització pública. Es van convertir els petits hospitals de diverses ciutats en hospitals comarcals, que han donat un gran servei i una gran assistència. He col·laborat amb totes les entitats que hi ha a l’entorn de l’anestèsia, de jornades, de congressos... però ara n’estic apartat, tot i que no descarto tornar-hi. La meva feina és fer de metge anestesista. Ara, durant un temps em va il·lusionar poder treballar per a Olot, i em vaig trobar amb un equip de gent motivada per tirar-ho endavant entre tots. Ens ha tocat una època molt i molt difícil, però i si ens en sortim? tindrà molt mèrit, perquè realment la situació és molt dolenta.
Es planteja tornar-se a presentar?
JMC: De moment no m’ho plantejo, tot just ara farà dos anys. L’últim divendres de maig farem una sessió a l’Ajuntament per retre comptes, on explicarem els nostres projectes i farem un seguiment del pla de govern per determinar en què hem avançat i què és el que ens ha quedat enrere. Ens sembla que és molt important explicar en veu alta què és el que hem fet, què és el que no hem pogut fer i com veiem les coses.
