|
Descobreix l'origen i la varietat de les crespères, una delícia tradicional de la cuina occitana i catalana
La crespèra és un mot aranès veí de crespèth i crespell, que remet a l’occità crespèl i al francès crêpe. Aquestes paraules fan referència a una mena de coca molt plana, truita o bunyol. L'origen etimològic prové del llatí "crispus", que significa "arrissat", descrivint l'aspecte que pren la massa en fregir-se. Hi ha una versió dolça coneguda com cresperes o pastères, que encara es fan a Gascunya per Carnestoltes o per Pasqua, i a la Vall d'Aran per Tots Sants. Segons el poble, aquests dolços s'anomenen pastères, crespèths o pascajons (també escrit pescajons). Els "pascaions" també es troben al Pallars.
El crespell, o crespa, és una part integral de les cuines occitana i catalana, i és compartit amb altres regions com Itàlia (crespelli de Toscana), França (crêpes, crespes en francès antic) i Anglaterra (on apareixen com cryspes o cryspels en el receptari "The Forme of Cury" del segle XIV). A Catalunya, els termes "crespa" i "crespell" estan àmpliament documentats en els receptaris medievals, com el "Libre de Sent Soví", on es descriu la recepta de crespells fregits amb llard i servits amb sucre.
En la seva versió dolça, el crespell és similar a les bunyetes nord-catalanes i les orelletes dels Països Catalans. A Occitània i la Vall d'Aran, també es fan creps dolços amb ingredients com sucre, poma, pasta de castanyes, melmelada, licors i mel. La farina utilitzada sol ser de blat, però també es pot fer servir farina de fajol i blat de moro. A Catalunya, els crespells es fan a la Garrotxa, Priorat, Ribagorça, etc., tant dolços com salats. A Menorca, el terme designa una pasta arrissada i farcida amb confitura.
Les crespères salades de la Vall d'Aran són similars a les "truites de farina" o "amb trampa", a les quals s'hi sol afegir cansalada, botifarra, etc. El crespèl, o crespèra, és una mena de truita de farina amb cansalada. Quan s'hi afegeixen patates, es converteix en truhada, un sinònim de crespèra. Truhada prové del mot aranès "truha", que significa patata. A la resta d'Occitània, també es fan crespes farcides amb carn capolada, formatge i musclos.
