|
“La Casa del Rei mostra "absoluta conformitat" amb el recurs d'Anticorrupció”; sorprenent?, no; decebedor?, sí.
El rei Joan Carles I, en el discurs de Cap d’Any, es va veure forçat, davant els problemes del seu gendre Urdangarin, a dir que la justícia era igual per a tothom en aquest país, jo crec que no, i això ho constata el fiscal anticorrupció, que ha recorregut la imputació de la infanta Cristina (filla petita del rei), en l’afer Nóos capitanejat pel seu marit Urdangarin. Titulars dels diaris: “La Casa del Rei mostra "absoluta conformitat" amb el recurs d'Anticorrupció”; sorprenent?, no; decebedor?, sí.
Si la imputació és el preludi de culpabilitat, no tindria sentit que si la llei és igual per a tothom, la infanta Cristina s’escapolís de les seves responsabilitats, pel fet de ser la filla petita del rei d’Espanya; jo no sé en quines condicions ocupa un lloc de treball a CaixaBank, que voldria que fos per mèrits personals i com un treballador més, dels milers que formen part de la plantilla; crec que dintre i fora ha de tenir les mateixes responsabilitats que qualsevol altre ciutadà, encara que gaudeixi d’un títol nobiliari, perquè és de suposar que, com tothom, té drets i també ha de tenir obligacions; no és que jo vulgui que sigui culpable si no ho és, vull i desitjo que la justícia sigui independent, i que la llei sigui per a tothom igual, tal com deia el rei (el seu pare) en el discurs de Cap d’Any.
Anticorrupció hauria de vetllar més del que ho fa, perquè els corruptors, els corruptes i corromputs, els que estafen i roben els béns i els drets dels contribuents, no gaudissin dels privilegis que la seva passivitat els permet gaudir; tots els jutjats estan col·lapsats de queixes i denúncies per corrupció i estafes, esperant que transcorri el temps i es puguin declarar prescrits ; les presons són plenes de presumptes i de delinqüents de tota mena de faltes i delictes, però els imputats, els corruptes i corruptors ”oficials” són al carrer mofant-se dels perjudicats de la seva corrupció, i fins i tot condicionen la voluntat política dels governants, que prioritzen sacrificar el benestar dels ciutadans a l’exigència que les lleis i la justícia es desenvolupin amb celeritat i que pagui qui hagi de pagar, i es retorni tot allò que s’ha robat.
