|
El segon equip que competeix a una lliga més important de futbol a les Comarques de Girona és un equip no gironí
Les Comarques de Girona tenen els seu ulls futbolístics enfocats al Girona FC. Tanmateix, el segon equip que competeix a una lliga més important a Comarques de Girona és un equip no gironí. Es tracta de la Unió Esportiva Cornellà (de Cornellà de Llobregat) que juga alguns dels seus partit a l’estadi municipal de Palamós. Concretament, el Cornellà juga a la tercera categoria del futbol estatal, la Primera Federació. El motiu: l’estricte normativa de la Federació Espanyola quant a condicions i superfície dels camps de futbol i la impossibilitat de trobar un estadi més a prop.
Així doncs, per seguir el partit de la jornada 34 entre la UE Cornellà i l’equip basc del Sestao River Club cal dirigir-se a Palamós. És dissabte 27 d’abril del 2024 a 2/4 de 7 de la tarda, falta una hora i mitja per l’inici del partit. Als voltants del camp són impropis d’una categoria on juguen equips històrics del futbol català com ara el Nàstic de Tarragona o el Sabadell, o equips històrics de l’Estat com ara el Deportivo de la Corunya. De fet, no es podria desxifrar que hi ha un partit cabdal si no fos per la presència d’empleats de seguretat, dues lones del Cornellà, l’autobús del Sestao i el cartell de la venda d’entrades a 20 euros cadascuna.
Una vegada comença el partit l’ambient continua glaçat. I és que l’entrada és de 95 persones (80 del Cornellà i 15 del Sestao) en un camp amb un aforament de 3.700. S’escolten les indicacions dels jugadors i dels entrenadors. Tampoc hi ha la presència de cap penya de cap dels dos equips. Tot plegat molt injust per la massa social del Cornellà que no pot animar el seu equip en un partit on s’hi juga el futur.
A nivell esportiu el resultat és d’empat a 1 entre el Cornellà i el Sestao que deixa als “locals” a prop del descens a la Segona Federació. Però a mi m’interessa més tota la part sociològica del futbol. Per tant, durant la roda de premsa pregunto als dos entrenadors per la situació de jugar un partit a Palamós que s’hauria de jugar a 124 quilòmetres de distància. L’entrenador de l’equip basc, Aitor Calle, respon amb contundència, “el Cornellà no ha tingut el suport de la seva gent, una situació que desllueix el partit i és un avantatge per l’equip visitant”. A més, Calle afegeix que “seria impensable que això passés a Sestao”. L’entrenador dels del Baix Llobregat, Gonzalo Riutort, viu amb normalitat haver de jugar lluny de casa cada partit, i no sempre a Palamós, sinó que alguns els juguen al camp de l’Espanyol (a Cornellà de Llobregat mateix). Segons Riutort, “tot i no tenir el suport de la nostra gent venim a gust a Palamós i agraïm el suport que tenim”.
Tot plegat una demostració de que el futbol és capaç de perdre la seva essència i deixar l’afició del Cornellà sense les experiències i emocions que es mereixen.
Xavier Crehuet (Fontcoberta, Pla de l’Estany), politòleg i des de fa 20 anys col·labora amb diferents mitjans de comunicació
Twitter: @xavicrehuet
