|
De què ha servit l’esforç de tots aquests anys? És una pena que s’estigui disposats a tot per una immersió, que no per la llegua ja que aquesta no està perill, i no per una gran renovació.
El mateix dia que els mitjans de comunicació social feien públics els resultats d’estudis sobre el nivell educatiu dels 40 països més desenvolupats, gairebé tots els de l'OCDE, estudis realitzats per PIRLS i TIMSS en ensenyament primari i que són molt similars als de PISA a secundària, es va muntar una bronca monumental al Parlament de l’Estat amb motiu del debat de la proposta de Llei, que entre altres coses, pretén millorar aquests dolentíssims nivells de l’educació espanyola.
Els resultats fets públics són: en matemàtiques s’ocupa el 26 lloc dels 35 analitzats, els 9 que estan per sota són, gairebé tots, països de cultura àrab; en comprensió lectora, encara pitjor, el 28 de 38; i en ciències el 23 de 35. Tots molt lluny de la mitjana i tots ells mostren un rotund fracàs del nostre sistema educatiu. Aquestes deficiències patents en àrees instrumentals bàsiques fan encendre les alarmes sobre la xacra i l’abandonament escolar. Penso que és insostenible continuar amb l’actual fracàs i amb la indefinició dels models pedagògics.
Que amb aquestes dades, especialment a Catalunya, es demani la dimissió del ministre per proposar una millora i continuar amb l'actual Llei encoratjant a la insubmissió en cas que s’aprovi una altra cosa, ja em perdonaran, però com a professor amb 40 anys de dedicació a l’ensenyament secundari, els dic que hi ha per posar-se a plorar. De què ha servit l’esforç de tots aquests anys? És una pena que s’estigui disposats a tot per una immersió, que no per la llegua ja que aquesta no està perill, i no per una gran renovació.
