|
Ara toca un vot en clau no només de país sinó en clau generacional. Pensem què respondrem als nostres descendents quan d’aquí a uns anys ens preguntin què va passar aquell 2012.
Hem esperat molt de temps per poder tenir una oportunitat com la que volem tenir a partir d’aquest diumenge. L’oportunitat no és la de poder triar opcions que apostin per un Estat propi, cosa que fa anys que en tenim l’ocasió, sinó la de poder-lo construir. I això darrer no havia passat mai. Mai abans havíem tingut tan a prop l’oportunitat de posar-nos a construir Estat. Que quedi clar que aquesta oportunitat és, encara, una incògnita: dependrà exclusivament dels vots d’aquest diumenge, no pas de les proclames i posicionaments previs. En aquest país som reis de les proclames i manifestos, i potser ara que ens hi hem posat de valent seria el moment de passar als fets.
I els fets demanen molta més responsabilitat i menys estètica que les proclames. Ara ens la juguem, i de debò. Si el president Artur Mas surt afeblit d’aquest moment històric, ¿algú dubta que en sortirà afeblit el procés de construcció de l’Estat propi? Ningú que pensi una mica ho pot posar en dubte. Si l’Artur Mas perd vots i escons, ¿creieu que Catalunya tindrà la força del lideratge que ens convé per fer avançar el procés? No dic que no es pugui intentar a través d’una suma parlamentària, però hem d’admetre, si som responsables, que això és així. Per tant, també és de coherència dir que si Artur Mas surt reforçat de les eleccions de diumenge, el procés rebrà un aval definitiu per tirar endavant.
En la intimitat del vot de cadascú hi ha la clau de l’èxit o el fre d’aquest procés. Sincerament crec que toca votar per l’Artur Mas. I ho crec perquè no veig cap altra solució per al meu país que la de disposar d’un Estat per governar-se bé. Segur que hi ha gent que ens votarà per primer i darrer cop, perquè esperen que tinguem la força suficient com per poder plantejar-se la tria política que farien en condicions normals. Davant d’aquesta gent em vull treure el barret. I els demano que ens ajudin a completar els suports que encara ens falten per arribar a la majoria necessària. Ells tenen una gran autoritat moral per demanar-ho.
Ara toca un vot en clau no només de país sinó en clau generacional. Pensem què respondrem als nostres descendents quan d’aquí a uns anys ens preguntin què va passar aquell 2012.
