|
Serà presentat el 30 de març a les 8 del vespre pels actors palafrugellencs Dani Rebollo i David Galceran al Teatre Municipal.
El darrer exemplar que correspon al número 36, serà presentat el 30 de març a les 8 del vespre pels actors palafrugellencs Dani Rebollo i David Galceran al Teatre Municipal de Palafrugell Possiblement el teatre a casa nostra va néixer amb els grecs insta•lats a Empúries abans de la dominació romana. Prengué una nova embranzida amb les manifestacions religioses medievals, i ja en recintes escènics específics auspiciats per les societats recreatives de les classes benestants, sorgides amb la Renaixença catalana a mitjans del dinou. Hi hagut autèntics temples de l’escena a casa nostra, alguns d’arquitectura refinada, repartits per diferents municipis: el Principal i el Foment a la Bisbal, el Carmen i la Gorga a Palamós, el Victòria i el Fraternal a Palafrugell, els teatres Vidal i Goula a Sant Feliu de Guíxols, el Jou i el Teatre Coll a Torroella de Montgrí o el Fontova de Calonge. Amb els seus alts i baixos, les companyies i elencs actorals també han proliferat pels nostres rodals, assolint per moments altes quotes de popularitat i de qualitat. La desaparició de les entitats culturals durant la dictadura franquista, el canvi d’hàbits i l’aparició dels mitjans audiovisuals van suposar un declivi després de la Guerra Civil en tots els aspectes de la vida social, inclòs el teatre. Lentament s’invertí en velles infraestructures i es van crear nous grups, vigilats de prop per una censura que no permetia representacions més enllà d’obres de caire religiós o comèdies puerils. A finals dels cinquanta s’incorporen clàssics espanyols com Zorrilla o Lope i els primers textos en català, encara molt limitats temàticament, com ara els populars Pastorets de Folch i Torres. Ja als anys seixanta autors catalans com Sagarra, Guimerà, Rusiñol, Pitarra... guanyen terreny als escenaris fins a convertir-se a poc a poc en el repertori habitual de les companyies. Amb l’adveniment de la democràcia sorgeixen noves generacions d’autors, creant-se alhora companyies renovades que actuaran, també, en sales de recent construcció. Malgrat l’avenç inexorable de les noves tecnologies, un públic fidel gaudirà dels elaborats muntatges de la Gespa de Palamós, la Benet Escriba de Sant Feliu, el Tramoia de Palafrugell, la Carota de Torroella, els Trapelles de Calonge..., alguns encara vigents, i que han format nombrosos bons actors i tècnics, alguns dels quals han esdevingut habituals de l’escena catalana, teatral, televisiva i cinematogràfica. Després d’un exhaustiu recorregut per les platees de la comarca, Revista del Baix Empordà dóna un tomb per Sant Joan, amb les històries de la seva annexió a Palamós i del vell cementiri, ens proposa un nou capítol dels pescadors de l’Ametlla arribats al port de Palamós, així com del llarg periple de Drassanes Tino. També es destaca, al número 36 de la publicació que veurà la llum el proper 15 de març, la poetessa cristinenca Elvira Gràcia, l’enfonsament del vapor ‘Palerm’ en aigües de Llafranc i la creació de la Fundació Pallach d’assessorament en matèria de docència i amb seu a Palafrugell. Finalment, la nova Revista del Baix Empordà ens parla de la recent rehabilitació del fris dels lleons del monestir de Sant Miquel de Cruïlles i de l’església de Fitor, o d’un nou itinerari en aquest cas pel camí de ronda d’Aiguafreda a sa Tuna, a Begur.
