|
El búfal descobert a Orce correspon a una espècie de mida més petita que el dels bisons.
Un equip de paleontòlegs ha identificat el jaciment de Venta Micena d'Orce (Granada) restes fòssils cranials d'un búfal asiàtic d'uns 1,5 milions d'anys d'antiguitat, la qual cosa provaria que la Península Ibèrica no era un territori aïllat per a la fauna al Pleistocè. Així ho afirma el professor Bienvenido Martínez-Navarro, pertanyent a l'Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES), que ha publicat un article sobre aquest descobriment al web de la prestigiosa revista Quaternary International. També signen l'article Sergio Ros-Montoya i María Patrocinio Espigares, els dos paleontòlegs del Museu de Prehistòria i Paleontologia d'Orce, i Paul Palmqvist, catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Màlaga. Les restes d'aquest búfal pertanyen al gènere Hemibos, antecessors dels búfals d'aigua, de les femelles dels quals s'extreu la llet amb la qual es fabrica el famós formatge de mozzarella. El búfal descobert a Orce correspon a una espècie de mida més petita que el dels bisons, també presents a Venta Micena, que habitava a zones arbrades i que devia pesar entre 350 i 450 quilograms. El 1990, diversos centenars de fòssils de bisons i d'una altra espècie llavors no identificada van ser trobats al jaciment de Venta Micena, entre ells un fragment cranial denominat com VM 9000 que, amb una antiguitat d'1,5-1,6 milions d'anys, presentava una anatomia desconeguda entre els bòvids europeus del Quaternari. Després de 20 anys d'investigacions i molts viatges al llarg d'Europa, l'Àfrica i l'Àsia per poder estudiar i comparar diferents fòssils, l'equip de paleontòlegs han pogut determinar l'adscripció d'aquest crani a una estranya espècie de búfal denominada Hemibos gracilis, fins ara només descoberta a l'Àsia. "És un espectacular troballa realitzat pel nostre equip -ha ressaltat Bienvenido Martínez-Navarro- ja que es tracta d'un tipus de búfal que va habitar la conca de Guadix-Baza durant el Pleistocè inferior i del qual no es tenia constància en el nostre continent". Aquesta espècie o una molt pròxima a ella només s'havia descrit el 2004 pel professor Qui, de l'Institut de Paleontologia de Vertebrats i Paleoantropologia de Pequín, i els seus col·laboradors. Martínez-Navarro ha dit a Efe que "la importància de la troballa resideix en que per primera vegada aquest tipus de búfal es localitza a Europa i indica que la Península Ibèrica no era un territori aïllat (cul de sac) sinó una part més del Continent Euroasiàtic, on les faunes es comunicaven des de la Xina fins a la Península. També provaria que la climatologia "no era tan diferent, ja que aquests herbívors menjaven el mateix tipus de plantes i això els permetia moure's al llarg de les mateixes latituds, al voltant al paral·lel 40-42, i habitar des de la Xinesa central fins a la Península Ibèrica". Bienvenido Martínez-Navarro destaca la importància del patrimoni paleontològic de Venta Micena, que "està subministrant noves dades sobre la distribució de les espècies al llarg del Quaternari, tant en el temps com a l'espai del Continent Euroasiàtic". A més del fragment cranial, els paleontòlegs estan ara separant i classificant els nombrosos restes de dents i altres fragments fòssils de l'Hemibos i dels bisons que van aparèixer junts al jaciment. Això és a causa de que exemplars de les dues espècies eren caçats i devorats pels grans carnívors, i finalment els seus ossos aprofitats per les hienes, que els dipositaven en el mateix lloc, apunta Martínez-Navarro. Aquest mateix equip de paleontòlegs ja havia localitzat prop de Roma (Itàlia) restes d'una altra espècie de búfal més gran i amb una anatomia molt més evolucionada que la de Venta Micena, anomenada Hemibos galerianus, d'uns 700.000 anys d'antiguitat.
