|
El grup municipal del PSC entrarà aquesta proposta a la Comissió del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Girona després que Rosa Maria Gil Tort hagi descobert el paper que tingué a Girona en el llibre ‘L’astrònoma i l’escriptor’
La portaveu del grup municipal dels socialistes de Girona, Sílvia Paneque, demana que Girona dediqui un carrer a Manolita Carreras Duran (1884-1963). “Va ser una dona que va tenir un paper important per a Girona i que Rosa Maria Gil Tort ha rescatat recentment al llibre L’astrònoma i l’escriptor. Cartes de Manolita Carreras a Carles Rahola (1908-1909)”. Segons la portaveu dels socialistes, “la figura de Manolita Carreras ens parla, des d’una mirada femenina, d’una Girona que volia deixar enrere la imatge de ciutat grisa i iniciava diferents activitats culturals i polítiques de prestigi; i ens interpel·la també a recordar unes arrels antigues compromeses amb el catalanisme i la germanor amb el conjunt de la humanitat”.
Manolita Carreras Duran va ser una jove amb un gran interès per la ciència, la cultura i la música. Els seus coneixements científics la portaven a observar les estrelles des de casa seva a Girona. Va ser filla de l’oftalmòleg Bonaventura Carreras Peralta i va casar-se amb qui va ser alcalde de la ciutat i fundador de Clínica Girona, Francesc Coll Turbau. Va ser cofundadora i presidenta de la Biblioteca Popular de la Dona, un centre pioner dedicat exclusivament a la formació cultural i laboral de les dones. Vídua als 51 anys, Carreras també va afrontar dificultats: després de la guerra va començar a servir dinars en una fonda a Lloret de Mar que, durant la dècada dels seixanta, va esdevenir l’hotel Reina Isabel.
Manolita Carreras va ser una dona, de qui sabem -a través del llibre de Rosa Maria Gil- que tenia gran interès en la lectura, en el pensament i en la ciència. “És evident que sentia un viu interès per la cultura i el pensament. Quan va perdre el marit, va presidir el consell d’administració de Clínica Girona. Amb la Guerra Civil, va patir dificultats com molts altres gironins i gironines i va tenir cura dels seus dos fills”. Per a la socialista, és un exemple de dona compromesa amb un temps i una ciutat, que “va fer possible que altres dones haguem pogut tenir una vida molt millor que la que hauríem pogut tenir”.
La Girona d’inicis de segle XX de Manolita Carreras també representa altres noms d’intel·lectuals gironins, entre els quals un dels més recordats és amb qui s’escrivia cartes entre el 1908 i 1909: Carles Rahola. Alguns dels joves intel·lectuals d’aquella època van ser Xavier Montsalvatge (pare del compositor), Laureà Dalmau o el mateix Rahola. Aquells joves estaven influïts per Joan Maragall. “El catalanisme definia l’època i, en la mateixa mesura, també ho feia la voluntat fraternal d’unir persones i humanista”, ha subratllat Sílvia Paneque. “El nom de Manolita Carreras ens porta a una Girona on el catalanisme i l’humanisme, d’unió entre persones, protagonitzaven actes culturals, que també eren polítics. En definitiva, una Girona viva plena de noves idees per modernitzar la ciutat”.
El grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Girona ha entrat per registre una petició per tal que Manolita Carreras Duran tingui un carrer, plaça o espai públic a la ciutat de Girona. Ha demanat que la Comissió del nomenclàtor tingui en compte aquesta proposta i, si ho considera pertinent, la proposi al Plenari com a persona que Girona recorda. Alhora, ha agraït a Rosa Maria Gil Tort el treball per rescatar una mica més del passat de la història de la ciutat de Girona a través de les cartes que aquesta gironina intercanviava amb Carles Rahola.
