|
Un miler de persones s’han aplegat aquest matí a la catedral de Girona, en una missa exequial presidida per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas
La Catedral de Girona ha estat l’escenari aquest matí de la missa exequial del Bisbe de Girona, Francesc Pardo, qui va morir el passat 31 de març als 75 anys a l’Hospital Josep Trueta de Girona, on es trobava ingressat des del 3 de març a causa d’una insuficiència respiratòria provocada per una broncoaspiració. L’acte ha acollit un miler de persones i ha estat presidit per l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i concelebrada pel nunci apostòlic d'Espanya, Bernardito C. Auza; el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, el conjunt de bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya, els abats de Montserrat i Poblet, juntament amb un centenar llarg de preveres. A més, també hi ha assistit una nombrosa representació de la família, membres de la Cúria diocesana i autoritats civils, entre les quals l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; les conselleres Lourdes Ciuró, de Justícia, i Gemma Geis, d’Universitats; o el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley, entre altres càrrecs institucionals.
La capella ardent amb el fèretre del bisbe Francesc s’ha instal·lat a primera hora del matí i ha anat rebent la visita dels fidels. A dos quarts de dotze del migdia, i ja amb la catedral plena de gent, ha començat la cerimònia amb una processó d’entrada. Durant la seva homilia, Planellas ha fet una crida a l’esperança: “Caminem cap a l’esperança, fins a la nostra trobada amb Déu; la vida del bisbe Francesc ha estat curulla d’aquest caminar en l’esperança”. L’arquebisbe de Tarragona també ha fet un repàs a la trajectòria de Pardo com a rector i com a bisbe, amb les seves respectives responsabilitats tant a la Conferència Episcopal Tarraconense com a la Conferència Episcopal Espanyola. En aquest darrer cas, Pardo va ser el responsable de la Pastoral de la Salut. “Encara és recordat per la seva entrega i dedicació predicant un fort vincle de solidaritat entre el dolor i la malaltia, donades també les seves circumstàncies personals”, ha assenyalat Planellas, que pel que fa a l’àmbit de la Conferència Episcopal Tarraconense ha destacat la creació de Catalonia Sacra, la “nineta dels seus ulls”, en el moment que el bisbe Francesc es va responsabilitzar del Secretariat Interdiocesà de Conservació i Promoció de l’Art Sagrat.
