|
Avui s’ha inaugurat la Casa del Patrimoni i la Memòria André-Abet, un espai dedicat al llegat econòmic i industrial del municipi i al seu rol cabdal durant la Retirada
Des d’avui la localitat nord-catalana de Sant Llorenç de Cerdans compta amb un nou equipament cultural, la Casa del Patrimoni i la Memòria André-Abet. L’acte ha comptat amb la presència de l’alcalde de la localitat, Louis Caseilles, així com amb el subprefecte de Ceret i dels Pirineus Orientals, Antoine Andre ; la presidenta del Departament i presidenta de CASDIS, Hermeline Malherbe; els consellers departamentals del Cantó del Canigó, Alexandre Reynal i Edith Peral, i el president de la Comunitat de Comunes de l’Alt Vallespir, Claude Ferrer. Tots ells han estat acompanyats pel tècnic de la mostra, l’escenògraf i arquitecte Germinal Rebull.
El mateix Rebull ha definit el centre, que es troba a l’interior de la Cooperativa L’Union Sandalière, des de la nostàlgia: “Es tractava d’una de les primeres empreses involucrades amb el sistema cooperatiu que va emergir del socialisme de finals del segle XIX i principis del XX, i que va perdurar amb els millors anys de la indústria sabatera. Com a escenògraf, m’he trobat amb elements aquí -amb referència a les antigues màquines de la fàbrica- que parlen per si soles, i nosaltres només hem fet intervenir gent del poble -a través del poble-, que són les persones que han treballat aquí i que són el testimoni d’aquest lloc. Ara, les màquines no estan soles, els obrers han tornat, i això era un dels objectius de l’escenografia”.
Rebull també s’ha referit, d’altra banda, a la mostra que hi ha al pis superior, dedicada a la Retirada republicana. “Sant Llorenç de Cerdans és un lloc únic a la història de la Retirada, perquè la poca gent que vivia aquí al 1939 va saber donar refugi als 6.000 refugiats dels 60.000 que van passar pels camins d’aquí, i ho van fer sense pensar. Per mi era molt important que la noció d’exili sigui tractada amb el que significa l’exili des de fa milers d’anys i amb el que suposarà en un futur, perquè l’exili augmentarà”, ha afegit Rebull, que també ha lamentat la gestió dels països europeus amb l’actual crisi de refugiats al continent. De fet, la seva mateixa família es va haver d’exiliar durant la Retirada, en aquest cas pels camins que es dirigien a Prats de Molló. El treball de Rebull ha estat reforçat amb la feina de l’actriu i la gestora cultural, Susanna Barranco, que s’ha encarregat de la gestió del material audiovisual, així com de l’historiador local Raimon Sala, una enciclopèdia vivent de la localitat nord-catalana i de la seva gent.
D’altra banda, durant l’acte també ha intervingut una veïna del municipi, Maryse Agont i Lartí, que ha adreçat un missatge emotiu focalitzat en l’essència del nou espai: “Avui és un gran dia, quedarà gravat per sempre més a la història del nostre poble. És un gran plaer per a mi assistir a la inauguració a la nostra Casa del Patrimoni, que també es podria haver anomenat el Caliu de la Memòria, donat que aquí s’hi custodiarà per sempre l’essència dels nostres avantpassats”.
Un recorregut transversal
El nou museu ressegueix la vida econòmica i industrial del poble. Sobretot, del seu llegat industrial, amb molta presència dels elements que donaven vida a la fàbrica d’espardenyes Union Sandalière, però també d’altres ocupacions com el sector de la ferreria, així com de protagonistes fonamentals d’aquella època, com ara les mules, que amb la seva força eren bàsiques en el transport de mercaderies. Al pis superior, dedicat a la Retirada, ofereix un enfocament acurat i cru del que va significar aquest trist episodi en la memòria col·lectiva popular.
