|
L'alcalde subratlla que el projecte dels primers habitatges municipals de lloguer social “es troba en bon camí”
El municipi cerdà de Llívia abaixa la persiana estiuenca amb bons resultats turístics, tenint en compte que s'ha tornat a assolir el nombre de visitants del 2019, abans de la pandèmia. Amb l'arribada de la tardor, des de l'Ajuntament continuaran treballant amb els diversos projectes que hi ha al damunt la taula, que en són molts i de diversa naturalesa. Un dels quals es vincula amb l'última fase dels treballs als banys termals. “Les obres ja estan adjudicades i els treballs començaran de manera imminent”, apunta l'alcalde, Elies Nova.
Com valora la temporada estiuenca d'enguany a Llívia?
Com molts municipis de la Cerdanya, ens hem trobat que hi ha hagut molta més afluència de gent que en altres anys. Creiem que tothom estava necessitat de natura i d'espais verds, i això ha fet que molta gent hagi pujat cap aquí per gaudir dels nostres espais. Per tant, la valoració és molt positiva: el juliol sempre havia estat bastant fluix en altres anys, i aquest 2021 no; mentre que l'agost sempre sol estar ple i això també s'ha repetit aquesta vegada. Estem contents, perquè l'any passat va ser pèssim, en aquest sentit, i amb totes les mesures que hi havia tot plegat estava molt limitat, però enguany estem contents perquè hem tornat a assolir el nombre de visitants que ja teníem el 2019.
Un dels al·licients és la gastronomia, de ben segur.
Aquí, quan et demanen que recomanis un restaurant, et quedes pensatiu, perquè en tenim molts, i de molt bons, i no sabem quin dir (riu). Durant aquests últims anys Llívia s'ha anat convertint en la capital gastronòmica de la Cerdanya, i no només ho és pe visitant del nostre país, Catalunya, sinó també pel de la Catalunya del Nord. Llívia té una quarantena de llocs on es pot menjar, i d'aquests quaranta n'hi ha, fàcilment, una quinzena de primer ordre.
La cuina local va molt lligada amb la ramaderia. La polèmica amb les autoritats franceses, que aquest any van impedir el pas de les vaques dels ramaders de Llívia per territori francès, fins a Les Bulloses, ha quedat enrere?
Es va negociar per veure quina solució hi havia. Vam aconseguir una primera moratòria perquè aquest any es pogués pujar el bestiar -vacunat, amb condicions- i poder així gaudir de les nostres pròpies pastures, a Les Bulloses, en propietat. Això significa, per tant, que hem guanyat una batalla, però no la guerra: seguirem treballant perquè Llívia, que geogràficament és un enclavament, es pugui constituir com una illa sanitària pròpia.
Recentment heu començat a recuperar els noms antics de les cases del nucli urbà. Quin és l'objectiu?
Sí, hem recuperat els noms de gairebé totes les cases que tenim a Llívia, uns noms que si no es fan valdre i no es tornen a recuperar es perdran per a les generacions futures. És una aposta molt positiva, i fins i tot molta gent que els desconeixia s'ha sorprès. N'hem començat recuperant una trentena, aproximadament, però la intenció és fer-ho amb els de totes les cases. En aquest sentit, vam començar amb les que ja en sabíem els noms -evidentment, ens vam posar en contacte amb les famílies per exposar-los que teníem aquesta intenció-, mentre que la gent que encara no se n'havia assabentat, al veure aquesta iniciativa, s'ha anat posant en contacte amb nosaltres per donar-nos informació del seu habitatge respectiu.
No ens desviem del patrimoni: darrerament, s'està treballant per a la restauració o rehabilitació d’espais històrics, també.
Llívia té un patrimoni cultural i arquitectònic bastant gran, no només tenim la farmàcia més antiga d'Europa, sinó que també, en el marc de les troballes arqueològiques que s'estan fent en aquestes darreres campanyes, s'estan recuperant les muralles o torres del castell, per exemple. L'objectiu és posar-ho en valor perquè es puguin gaudir i siguin visitables. Un altre cas el trobem al mateix costat de l'església -que també té el seu valor arquitectònic i cultural-, on hi ha el fòrum romà més gran del Pirineu, i durant aquestes últimes campanyes cada vegada s'hi han anat descobrint més troballes.
Parla de l'església. Existeix un pla integral previst, oi?
Sí, amb l'església i amb tot el conjunt arquitectònic i cultural. Estem treballant amb un conveni a tres bandes entre l'Ajuntament, la Diputació de Girona i el Bisbat d'Urgell per poder posar en valor tot aquest patrimoni i fer un pla estratègic de recuperació i rehabilitació d'aquests espais: en el cas de l'església, per exemple, contemplem des de la recuperació de les pintures d'algunes de les capelles o la reforma de tot l'entorn del temple fins a la millora dels sistemes d'il·luminació o àudio, entre altres. L'objectiu és que es pugui visitar la màxima expressió de tot el nostre entorn arquitectònic.
Més enllà del vessant patrimonial, quins reptes té l'Ajuntament amb relació a les inversions?
Hi ha previstos diversos treballs pel que fa a les inversions. Un exemple és l'asfaltatge de carrers, que començarem a finals d'aquest setembre, i tot seguit tocarà posar-nos les piles amb el tema de l'enllumenat públic: en aquests moments tenim gairebé un miler de fanals que volem transformar a través de la tecnologia LED. Abans m'he referit al concepte d'illa sanitària, i en aquesta línia també volem que el municipi sigui una illa verda, és a dir, una illa que energèticament sigui sostenible i autosuficient. Per les nostres característiques, envoltats totalment per l'estat francès, la nostra única opció de línia energètica ens ve per la carretera neutra que ens uneix amb Puigcerdà, però això, en un moment donat, ens pot generar problemes. Tenint en compte aquest fet, el que volem és que Llívia sigui autosostenible: hem començat a treballar amb projectes vinculats amb les teulades municipals, on volem col·locar plaques solars, i a partir d'aquest punt crear comunitats energètiques.
S'acaba d'adjudicar la darrera fase dels treballs als banys termals, relacionada precisament amb l'energia.
Exacte, s'ha adjudicat l'última fase dels banys, que és la que fa referència a la part de l'escalfament que hi falta. Aquests banys, en profunditat, tenen una temperatura que pot arribar als 47 graus, però a la superfície, a causa de diferents factors, arriben a uns 28 o 29 graus, que és insuficient a l'hivern. El que farem, per tant, és augmentar aquests 10 graus que poden faltar mitjançant un sistema sostenible: un sistema híbrid d'aerotèrmia i solar. A més, hi haurà un pou on es podrà emmagatzemar l'aigua del dia anterior per poder-la tenir en una temperatura estable i que es pugui tornar a utilitzar l'endemà a les mateixes piscines. Les obres ja estan adjudicades i els treballs començaran de manera imminent.
Les escoles com estan?
En la seva fase final. La primera fase ja està enllestida, els nens i nenes des del gener passat ja estan gaudint de l'escola nova, i ara s'està fent l'última fase, que és la rehabilitació del que havia estat l'escola antiga. Esperem que tota la mainada pugui estar disposada en els dos espais aquest Nadal.
Un dels projectes que ha tingut més ressò han estat els primers habitatges municipals de lloguer social. Hi ha alguna evolució, en aquest sentit?
Sí, està avançant. Estem treballant en diferents factors per tal que se'n pugui treure el màxim profit, tant qui pugui fer els habitatges com també el mateix ajuntament i, en conseqüència, la nostra població. Estem buscant solucions per poder-los construir, i ara mateix ens trobem en una fase on valorem quina és la quantitat de lloguer social que es pot fer. Estem en el bon camí per a resoldre-ho.
Ha parlat de molts projectes, alguns en marxa i d'altres pròxims. Un context, aquest, que existeix després de patir els efectes de la Covid. Com s'ha patit la pandèmia al municipi?
Llívia, com qualsevol altre municipi, ha tingut les seves incidències, i cadascú ho ha gestionat com millor ha sabut o pogut. Amb les nostres pròpies voluntats de fer-ho millor, ja l'any passat vam reduir moltes de les inversions previstes per poder destinar les partides a ajuts socials, que han arribat de moltes maneres: ajuts al comerç o a la mateixa població -que durant uns mesos van gaudir fins i tot d'unes targetes moneder per anar a fer la compra de productes essencials, que la gent va agrair molt-. Gestionar moments així és difícil. Nosaltres, a més, en aquell moment ens trobàvem fent el traslladat del propi consultori de Llívia, i amb el transcurs de la pandèmia es van haver d'anar adequant les normatives i el projecte es va anar endarrerint. Al final, vam aconseguir obrir un petit consultori, però ara ja estem treballant en el projecte de cara a l'any vinent en un espai públic, on farem un consultori amb mesures sobrades per tal que no ens trobem en problemes d'aquesta mena. De fet, la nostra intenció és que no arribi a ser només un consultori, sinó que en un moment determinat arribi a assolir la categoria de CAP.
Aquest any heu presentat el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) als veïns i veïnes. Quin tipus de municipi contempla en un futur?
El POUM regula urbanísticament el municipi, i nosaltres ara mateix encara estem treballant amb el PIC, que és de l'any 1986, totalment obsolet i desfasat. En aquest sentit, doncs, amb el que s'ha treballat és amb un planejament urbanístic que creiem que valora positivament els factors que té Llívia, i per això hi haurà un creixement regulat i adequat. Això significa que Llívia pot créixer tant pel que fa a l'aspecte residencial, com també econòmic: és a dir, que hi hagi un factor comercial i un concepte d'economia sostenible concordant amb la nostra població, així com un creixement hoteler, perquè Llívia, com la majoria de la Cerdanya, té una manca d'habitació hotelera. Si volem créixer turísticament, el creixement passa per les habitacions d'hotel, no per les segones residències.
