|
El municipi nord-català de Salses, i més concretament la seva icònica escultura, han esdevingut avui l’escenari d’un acte reivindicatiu que ha comptat amb cares conegudes de l’independentisme
El municipi de Salses, a la Catalunya del Nord, s’ha guarnit avui amb les seves millors gales reivindicatives, després d’acollir l’aplec ‘Unitat i Llibertat’ al davant de la icònica escultura ‘La Porta dels Països Catalans’, obra d’Emili Armengol. L’acte ha comptat amb diverses personalitats i autoritats vinculades a l’independentisme català, com ara la presidenta d’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie; l’exconseller i actual membre del Consell per la República, Lluís Puig, o el president de l’Associació Porta dels Països Catalans, Jaume Roure. En concret, l’activitat s’ha celebrat en una hora concisa, les 16:59, fent honor així a l’any 1659, quan es va signar el Tractat dels Pirineus entre els representants de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, que posaven així terme a la guerra iniciada entre ells el 1635.
Aquest últim, precisament, ha destacat durant la seva intervenció la forta simbologia de l’escultura que ha acollit l’acte -“Catalunya comença a la Porta dels Països Catalans”-, així com el transcurs del temps que ha tingut lloc durant la seva inauguració. D’altra banda, Puig, durant el seu torn de paraula, ha apuntat que des del País Valencià s’està treballant per fer aflorar una nova delegació del Consell per la República al territori: “El Consell de la República no estaria complet sense les delegacions de la Catalunya del Nord, de les Illes Balears i del País Valencià”.
L’acte d’avui, d’altra banda, ha tingut continuïtat a la plaça Major de Salses, a partir de les sis de la tarda, on s’ha celebrat una trobada de caràcter polític i, també, poètic. Des d’allà ha intervingut, entre d’altres, Montserrat Biosca, la presidenta d’Òmnium a la Catalunya del Nord, que ha reivindicat els actes culturals per mantenir viva la llengua: “La llengua és el que ens uneix i la cultura ho és tot”. “Hi ha una cultura popular molt important, que a vegades considerem de segona, però és molt important”, ha afegit, abans de subratllar la unió entre territoris: “Ens he de trobar els uns amb els altres, ens hem de conèixer. L’arribada aquí de les persones d’altres indrets dels Països Catalans és molt important: hem de fer dels Països Catalans un concepte junt. Llengua, cultura i país. Però jo en tinc tres més, de paraules: unitat -ja sé que no podem estar d’acord en tot, però hem d’estar d’acord en el més important-; treball i esperança -si creiem, farem creure-”.
Per la seva banda, Hervé Pi, president de Catalunya Nord per la Independència, ha remarcat la “unitat” dels Països Catalans. “Nosaltres, aquí a la Catalunya del Nord, lluitem per coses que poden semblar petites: la llengua i la identitat. La llengua la tenim prohibida, el català encara no és admès, aquí, és alegal”.
Una de les intervencions més notòries l’ha firmat Josep Guia, qui serà el cap de la futura delegació del Consell per la República al País Valencià. “La Catalunya del Nord és la terra que em va ajudar a descobrir la nació completa, és la terra que esdevé el bressol de la meva llengua i la meva nació. Aquí vaig descobrir la catalanitat completa”, ha dit Guia, que ha afegit: “És cert que som una nació ocupada per dos imperialismes, el francès i l’espanyol, i aquesta situació només se solucionarà amb la independència, no hi ha cap altra solució. Per arribar-hi, cal que siguem conscients de la nació completa, i per ser-ho, fa falta tenir diversos trets de la catalanitat. Jo només en faré referència a un: el que comporta la coneixença entre els connacionals. Per tant, us emplaço a anar amunt i avall de la nostra nació, a conèixer i descobrir els catalans que hi ha a cada indret de la nostra nació”.
Finalment, el director de la Casa de la Generalitat de Perpinyà, Josep Puigbert, ha reivindicat la recuperació de la Casa Macià -i l’associació que se’n deriva- com un element que permeti “guardar la memòria del president Macià, la memòria dels fets de Prats de Molló i la memòria de la Catalunya que volíem en aquell moment”. Puigbert, d’altra banda, també ha fet èmfasi a La Porta dels Països Catalans: “És la porta d’entrada d’una identitat, d’una cultura, d’una llengua i, en definitiva, d’una nació, la catalana. Però també pot ser la porta de sortida, la que volem agafar per sortir d’aquest maremàgnum d’administracions i d’estats que ens han posat als Països Catalans”. “La Catalunya del Nord i el Principat estan més a prop que mai, des del Principat sentim molt a prop la Catalunya del Nord, ens ha ajudat molt i ens està ajudant molt en aquesta lluita contra la repressió de l’estat espanyol”, ha apuntat.
