L’acte tindrà lloc el pròxim dissabte 21 d’agost i comptarà amb cares conegudes de la política i l’activisme català
La Porta dels Països Catalans, l’escultura obra d’Emili Armengol que marca l’inici dels Països Catalans en el terme comunal de Salses, a la Catalunya del Nord, acollirà el pròxim dissabte 21 d’agost un aplec batejat amb el nom de ‘Unitat i Llibertat’, que comptarà amb la participació de Jeanine Pano (consellera municipal a Salses), Jaume Roure (president de l’Associació Porta dels Països Catalans); Blanca de Llobet (Òmnium Cultural); Elisenda Paluzie (presidenta d’Assemblea Nacional Catalana) i Lluís Puig (membre del Consell per la República). L’aplec comptarà amb el suport de l’ANC, el Consell per la República Catalana i Òmnium Cultura.
Ara bé, l’escultura no serà l’únic punt d’interès de la jornada -el punt de partida de l’activitat tindrà lloc a les 16:59 de la tarda, en punt-. En aquest sentit, també està previst que l’activitat continuï a la plaça Major de Salses, a partir de les sis de la tarda, on es farà un acte polític i poètic. En aquest cas, i a part dels protagonistes citats anteriorment, hi haurà una àmplia representació d’autoritats i personalitats: Andrée Escaré (tinent a l’Ajuntament de Salses); Monterrat Biosca (presidenta d’Òmnium Cultural a la Catalunya del Nord); Jep Bonet (president de la delegació nord-catalana del Consell per la República); Hervé Pi (president de Catalunya Nord per la Independència); Francesc Ten (del Col·lectiu Poetes i Músics per la República); Josep Puigbert (director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà); els cantautors Pere Figueres, Jordi Auvergne, Franck Sala i Maxim Cayuela; els músics Olga Morral, David Santamaria, Josep Noguera, Pep Lizandra i Ramon Elies, i el grup empordanès ‘Quatre de tres’.
Un emblema de país
L’escultura ‘Porta dels Països Catalans’, ubicada molt a prop de l’autopista ‘La Catalana’, es va inaugurar el 28 de setembre de 2003, al nord de Salses, després de néixer com una iniciativa militant i ciutadana i comptar amb pocs suports, i fins i tot impediments, per part de les autoritats. La seva concepció i execució va ser obra de la Unió per una Regió Catalana, impulsada per Armand Samsó. Des d’una perspectiva aèria, l’obra recorda una falç, al·ludint d’aquesta manera al cant dels Segadors.