|
El popular cantautor nord-català treballa amb els últims detalls del seu darrer disc, que estarà compost per una dotzena de temes
La pandèmia va obligar a aturar la producció del nou treball del compositor nord-català Pere Figueres (Pontellà, 1950), que està ultimant el seu darrer treball. Com sempre, la seva veu esdevindrà una plataforma potent per reivindicar la llengua catalana, així com la causa independentista. “Jo canto des dels anys setanta, però aquí al Rosselló és una mica complicat! Això és així perquè la llengua, aquí, és molt minoritzada. No obstant això, mai no he parat de cantar! I sobretot des del 2017. A cada actuació que tinc poso al davant la situació a Catalunya i explico al públic la vergonyosa actitud de l’estat espanyol”, diu.
Com se li presenta aquest estiu musicalment parlant?
Doncs de moment només tinc dos concerts programats: un, a Pesillà de la Ribera, el 23 de juliol, i un altre a Illa de Tet, el dia 1 d’octubre. També hi ha previstes altres actuacions en més indrets, però encara no estan confirmades.
El seu darrer projecte artístic està a punt de sortir, oi?
El meu últim treball discogràfic es troba en bon camí, precisament ara estic assajant per a un enregistrament que farem a la tardor. Això ho havia de fer l'any passat, però amb la pandèmia no he pogut treballar com volia. En total, el nou disc comptarà amb una dotzena de cançons, algunes antigues que m’agraden molt, però també d'altres de més recents que no he cantat mai en públic. També hi haurà arranjaments diferents del que feia fins ara!
Vostè va ser una de les veus musicals més rellevants contra el franquisme a la Catalunya del Nord. Hi ha molts paral·lelismes entre aquell context i l'actual?
Jo canto des dels anys setanta, però aquí al Rosselló és una mica complicat! Això és així perquè la llengua, aquí, és molt minoritzada. No obstant això, mai no he parat de cantar! I sobretot des del 2017. A cada actuació que tinc poso al davant la situació a Catalunya i explico al públic la vergonyosa actitud de l’estat espanyol. La Catalunya del Nord ha tingut un paper important en la votació de l’1 d’octubre. De fet, encara ara continuen les exposicions de 'Les 55 urnes per la llibertat', que organitzen el Comitè de Solidaritat amb els presos, els exiliats i els represaliats. Una acció que comparteix protagonisme amb l'Hora Solidària, que té lloc cada dijous al peu del Castellet de Perpinyà. El lligam és molt fort amb la Catalunya del Sud, per descomptat, i des d'aquí
continuarem denunciant el silenci de l’estat francès i d’Europa.
Què en queda de la 'Nova Cançó', actualment? Hi ha relleu?
Doncs malauradament no. Això passa, novament, per al poc interès que hi ha per la nostra llengua. Ara bé, no se sap mai què pot passar... Encara tinc esperança i per això, malgrat tot, continuo cantant o reivindicant quan tinc oportunitats.
És pessimista a l'hora de definir l'estat actual de la llengua catalana a la Catalunya del Nord.
Sí. Malgrat la Llei Molac, que permetrà l’ensenyament de les diferents llengües a l’estat francès, encara hi ha alguns polítics que volen aturar-la i, per tant, posen en perill l’ensenyament a les escoles franceses.
És complex defensar la causa independentista al seu territori?
D’ençà de l’1 octubre aquí al Rosselló s’ha creat un col·lectiu de batlles i altres elegits per denunciar la manca de llibertat d’expressió i de democràcia a l’estat espanyol.
Això ens permet no sentir-nos sols, ja que a hores d'ara comptem amb més de cent municipis que són solidaris amb la nostra lluita. Tenir-los al costat representa un escalf per a nosaltres, perquè sabem que podem comptar amb ells.
Segons el seu parer, quin ha de ser el rumb que ha de seguir l'independentisme a partir d'ara?
Penso que la independència de Catalunya serà una realitat d’aquí a uns anys. La constitució dels Països Catalans depèn d’això, de fet. Ara bé, el combat serà llarg. Els estats d’Europa no estan a punt, encara, i per això no hem d'abaixar els braços. Cada dia pot canviar la situació, no sabem que passarà demà, i hem de treballar perquè el nostre somni sigui, un dia, una realitat: poder esdevenir un país.
