|
Hi ha una ànsia creixent per escoltar alguna cosa en el que puguis confiar més
La pandèmia ensenya a prendre seriosament a uns més que a altres: no és el mateix el que et diuen cada dia en prendre't el cafetó, que el que surt a les pantalles, amb xifres i exigències difícils de comprendre, i fins i tot de vegades contradictòries: el que et van dir ahir no ha de ser el mateix que el que et diuen avui, mentre que el cambrer o el perruquer ho veus cada dia més content, amb sensació d'haver encertat, més en aquesta Comunitat que en altres, en les que els seus col·legues ho estan passant fatal, a l'impedir-los que treballin amb alguna normalitat.
Hi ha una ànsia creixent per escoltar alguna cosa en el que puguis confiar més, i uns polítics encerten més que altres en les decisions que prenen sobre la pandèmia. Com el guapo que diu que comunisme o llibertat és un fals dilema, o l'insípid que recorda la foto de Colom, amb la quantitat de coses que han vingut a passar després. La clau és treballar de la millor manera possible perquè la gent pugui treballar, sense proclames, amb l'eficàcia que transmeten els cambrers, perruquers o...
