L’afectació més clara de la situació sanitària al país en relació als residus es pot observar en la generació de residus sanitaris. Durant el 2020 s’han generat 111 tones de residus sanitaris del grup III, es a dir dels residus sanitaris específics que tenen risc biològic i que tenen unes especificitats per la seva recollida i gestió, el que suposa un increment del 76% respecte l’any anterior. La totalitat d’aquests residus s’han pogut tractar al centre de tractament tèrmic de residus, a través del circuït específic per aquesta tipologia de residus.
Tot i aquest ascens en matèria sanitària, la recollida selectiva ha tingut un descens generalitzat en totes les fraccions: -10,8% per al vidre, -8,2% per als envasos lleugers i -10,7% per al paper i cartró, totes elles marcades per la situació generada per la COVID-19. Ferrer, però, ha destacat que “malgrat la disminució de les quantitats generades el percentatge de reciclatge, entorn all 47% és gairebé igual a l’assolit l’any passat”. En aquesta mateixa línia, Calvó ha ressaltat que els dos primers mesos de l’any, quan encara no havia esclatat a pandèmia, els resultats de recollida selectiva eren molt superiors als registrats el 2019 element que referma la feina de pedagogia i informació en favor d’aquesta metodologia.
Pel que fa a la recollida selectiva de la matèria orgànica generada per grans productors, la quantitat recollida el 2020 també ha disminuït, en total s’han recollit 795 tones, un 33,7% menys respecte l’any passat. La baixada està relacionada amb el tancament, parcial o total, d’alguns dels establiments adherits a aquesta recollida, ja sigui de manera obligatòria com és el cas del grans supermercats, com de caràcter voluntari, com és el cas de les escoles o establiments hotelers i de la restauració.
1,7 milions menys de bosses de plàstic
Les xifres de balanç d’aquest 2020 també apunten que s’han estalviat més de 1.700.000 bosses de plàstic, fet que suposa que la utilització d’aquest producte sigui pràcticament residual. Això suposa una disminució de més del 80% respecte l’any passat de l’ús d’aquest producte plàstic i un 87% menys respecte el 2017, moment que es va es va publicar el Reglament per a la reducció del consum de les bosses de plàstic.
Una dada, que tal com ha destacat Calvó, demostra que han funcionat de manera positiva les campanyes associades a la reducció d’aquest producte així com també l’entrada en vigor del reglament. Per la seva banda, Ferrer ha recordat que precisament la prevenció en la generació de residus és la primera escala en la jerarquia en la gestió dels mateixos i que les dades de reducció demostren la feina feta en aquesta matèria.
Nou Pla Nacional de Residus (PNR), cap a l’Economia Circular
Calvó ha recordat que l’actual PNR 2001-2020 ha arribat a la seva fi i per això el Govern ja fa mesos que treballa en el nou pla que permetrà definir els nous objectius. En aquest context, la titular de Medi Ambient ha assegurat “que la gestió dels residus al país ha fet un salt qualitatiu molt important i s’han assolit els objectius que es van marcar”.
Mirant al futur, Calvó ha informat que l’avantprojecte de Llei d’Economia Circular anirà acompanyada d’una Estratègia d’Economia circular que planifiqui i coordini les accions, mesures i projectes per assolir una transició cap a aquest nou model. El canvi ha d’integrar els conceptes de consum responsable, prevenció i millora de la gestió dels residus, augmentat el seu reciclatge per tal d’incorporar als processos productius matèries primeres reciclades, entre d’altres aspectes. Dins d’aquesta estratègia s’integrarà el nou Pla nacional de residus, que també haurà de tenir en compte les noves directives europees en matèria de residus.
Per tant, els objectius d’aquest nou pla, ha dit Calvó, “seran ambiciosos en quan a la prevenció i reciclatge de residus, la millora de la gestió actual del residus”, per tal de ser més eficients i més sostenibles, però també en quan a l’allargament del cicle de vida dels productes, i en el foment del consum responsable i sostenible.