logo
Imprimir
13-11-2020 | 12:35hs
•+ NOTíCIES

Lluís Puig: ‘La nostra llibertat va lligada a una amnistia total i general, fer taula rasa i començar de zero’

L’exconseller de Cultura a l’exili destaca que s’ha fet “un primer pas important” amb la declaració de la cultura com a ‘bé essencial’

Ja fa tres anys que l’exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Lluís Puig (Terrassa, 1959), es va haver d’exiliar a Bèlgica. Des d’allà, segueix amb atenció l’actualitat de Catalunya, marcada aquests mesos per la Covid-19, però també per un context polític que viurà un nou episodi el 14 de febrer de 2021, amb la celebració de les eleccions autonòmiques. “L’única cosa que espero i desitjo és treballar perquè la suma total dels vots a favor de les opcions polítiques independentistes sigui superior a la de les últimes eleccions autonòmiques, que cal recordar que van ser el desembre de 2017, dos mesos després que ens apliquessin el 155 i que fóssim cessats i destituïts del càrrec”, explica.

La Diada de la Catalunya del Nord es va poder celebrar -reduïda i telemàtica- malgrat la Covid. El lligam del poble nord-català cap al nostre país és incondicional? 

És evident que la Covid ha impedit que se celebrés la Diada de la Catalunya del Nord com cal, però en tot cas, tant la Diada com la manifestació que cada dijous es fa en suport als presos i exiliats i exiliades, que també s’ha passat a fer de manera telemàtica, són una necessitat imperant per part de la gent que no vol defallir, que es vol seguir manifestant amb total llibertat per reclamar allò que considera just. Per tant, és just celebrar que no s’està d’acord amb la signatura del Tractat dels Pirineus, i també ho és que cada dijous, de cada setmana, se segueixi manifestant la gent per tal de queixar-se d’aquesta situació. Des d’aquí, una forta abraçada a la gent de la Catalunya del Nord per l’esforç que fan de manera continuada.

Creu que la pandèmia ha alentit l'embranzida que tenia el moviment independentista?

No tinc la sensació que l’embranzida del moviment independentista hagi defallit. És obvi, evident, que ara hi ha una prioritat que és la salut, i per tant és lògic que totes aquelles persones que tenen algú que no estigui bé de salut se centrin en la curació o amb les previsions per no caure malalts com a primer objectiu. D’altra banda, també s’ha de tenir en compte la clara preocupació en aquells oficis i en aquells professionals que no saben quan podran tornar a facturar, a obrir la porta de la seva empresa o retornar al lloc de feina, hi ha evidentment una imminent crisi econòmica que cada dia serà més forta. A més, el fet de no poder fer manifestacions massives fa que el moviment es mobilitzi menys, però tot això no vol dir que hi hagi menys independentisme, al contrari, hi ha el mateix o més. 

No obstant això, s'han fet evidents les divisions entre partits, amb unes eleccions a l'horitzó. La reflexió, ara, és més important que mai per tal d'unificar el camí?

La reflexió sempre és important, no només quan s’acosten les eleccions, sinó en el dia a dia, la setmana a setmana i el mes a mes. És evident que ara tenim unes eleccions autonòmiques a l’horitzó, i l’única cosa que espero i desitjo és treballar perquè la suma total dels vots a favor de les opcions polítiques independentistes sigui superior a la de les últimes eleccions autonòmiques, que cal recordar que van ser el desembre de 2017, dos mesos després que ens apliquessin el 155 i que fóssim cessats i destituïts del càrrec. Estic segur que tota la feina que s’ha fet provocarà que en aquestes eleccions del 14 de febrer el vot independentista augmenti. 

S'està gestionant bé la crisi sanitària des de Catalunya?

No puc jutjar molt com s’està gestionant la pandèmia des de Catalunya, tot i que des d’aquí Brussel·les sí que veig què s’està fent a altres regions d’Espanya, així com a França, Portugal, Bèlgica, Luxemburg… És evident que tothom va provant d’aplicar mesures que considera que són les més encertades tenint en compte la seva dinàmica social o de moviment. Segurament, la mateixa solució pot anar bé a una regió, un país o a una autonomia, però no hi ha res escrit. Però cada dia que passa els científics i els gestors en saben més, d’aquesta malaltia: hem de recordar que el 14 de març, quan es va decretar el primer confinament, en sabíem ben poques coses.

La gestió catalana ha tingut una voluntat pionera a l’hora d’establir mesures i restriccions?

Des de Catalunya s’han projectat propostes i peticions que han demostrat que podien ser pioneres, tant les que ens han deixat fer com les que s’han reconegut setmanes més tard. En definitiva, això demostra la voluntat que hi ha hagut sempre de tenir molt bons professionals dedicats a la recerca i a la investigació, que a causa del gran dèficit fiscal que estem patint, de 16.000 milions d’euros anuals, fa que tinguin unes misèries pressupostàries. Estic segur que sense aquest dèficit tan gran els diners que podríem dedicar a la recerca serien molts més. És bo que amb bons científics es puguin fer bones receptes, bones formes de gestionar i de ser pioners, però al cap i a la fi tothom qui està avançant en la recerca i la investigació està posant a disposició de tot el món el seu treball, que és el que pertoca.

Les restriccions han colpejat, novament, el sector de la cultura. 

El sector cultural ha estat fortament colpejat, sí, però com tants i tants d’altres. No sé si més o menys, però evidentment per la meva dedicació a la cultura veig i pateixo aquesta situació, i fem tot el que podem per alleugerir aquest cop dur contra les persones que s’hi dediquen. Però segur que si parlem amb una persona del món del turisme, també ens explicarà el que està passant, i sobretot el que encara no sabem és el que ens queda per passar. I igualment si parlem amb persones de l’àmbit de la restauració o de molts altres tipus de serveis. És lògic que tothom es queixi dins del seu sector, que tothom vulgui reivindicar dins del seu gremi professional i laboral que no són perjudicials en aquest moment, però en definitiva qui ha de prendre les decisions ha de ser algú que no estigui implicat en cap d’aquestes àrees.

La declaració de la cultura com a 'bé essencial' ha estat suficient?

No ha estat suficient, però en cap moment ho ha volgut ser. Ha estat només un primer pas de posicionament del Govern de la Generalitat, que està conduint al desenvolupament d’altres propostes de resolucions en el Parlament, decrets llei i nova legislació, en definitiva. És a dir, aquesta declaració de bé essencial només és el primer pas per tal d’arribar a un dia en el qual tinguem una llei que declari la cultura com a dret universal, aquest és l’objectiu principal. Hem fet un pas important, però ens cal fer-ne uns quants més.

Finalment, a títol personal, com està, vostè? La situació a Bèlgica amb relació a la Covid tampoc és encoratjadora...

La meva situació personal a Bèlgica és tot el correcte que un pot desitjar. Sortosament, no he tingut en cap moment símptomes de cap mena de contagi, segueixo totes aquelles precaucions i previsions que les autoritats sanitàries recomanen, tot i que també hi ha diferències entre les mesures que s’apliquen a Flandes o a la Valònia, per exemple. En tot cas, segueixo treballant i bellugant-me, i malgrat la Covid estic preparant, juntament amb els advocats, la defensa que tenim el dia 10 de desembre, quan hi haurà el judici sobre el recurs d’apel·lació que va fer Espanya quan la justícia belga va rebutjar la meva extradició i va qüestionar el Suprem, dient que no era competent per demanar tal extradició. El dia 10 anirem a defensar aquesta victòria, espero que totes les meves energies en aquest tema jurídic estiguin ben invertides.  

Pensa sovint en el seu retorn a Catalunya com a ciutadà plenament lliure?

Per descomptat. Penso sovint en retornar a Catalunya d’una forma lliure, però en tot cas sabem que no serà ràpid. Evidentment, tot el que fem és per poder tornar com un ciutadà plenament lliure a Catalunya, però no només per mi a títol individual, sinó per totes les persones que estem a l’exili, per totes les persones que estan tancades a la presó i per totes aquelles persones que, d’una forma més anònima, estan perseguides, querellades i identificades de forma poc correcta per la policia. La nostra llibertat va lligada a una amnistia total i general, fer taula rasa i començar de zero, amb la taula neta i sense cap querella per poder començar a parlar de veritat. 




Link:
https://gironanoticies.com/noticia/142018_llui-puiglano-trallibertatvalligadaaunaamni-tiatotaligeneralfertaulara-aicomencardezero-1.htm