|
Serà el diumenge 18 d'octubre a les 12 del migdia i es farà des del Teatre Municipal
La família de farmacèutics Alsius serà la pregonera de Sant Martirià d'aquest any. El pregó es farà el diumenge 18 d'octubre a les 12 del migdia des del Teatre Municipal i es podrà seguir pel 107.3 FM de Ràdio Banyoles.
L'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, ha explicat que l'elecció de la família Alsius com a pregoners es va decidir per unanimitat de tots els grups municipals de l'Ajuntament. Noguer ha destacat que "la família Alsius està molt vinculada a la vida social i associativa de Banyoles des de fa dècades i bolcada a la cura dels banyolins i banyolines des de fa més de dos-cents anys".
La família Alsius és una nissaga banyolina de farmacèutics. Coneguda popularment com a can Fina, és un establiment molt lligat a la ciutat de Banyoles des de fa més de dos segles. La nissaga familiar va començar amb Josep Fina, fill del farmacèutic de Cadaqués, que va obrir una farmàcia al carrer de Girona. El 1758 la farmàcia ja estava oberta i continua oberta fins a l'actualitat.
La nissaga
Josep Fina es va casar amb la gironina Jerònima Rivas i Tomàs i, en no tenir fills, es van afillar la seva neboda Narcisa Rivas i Glaudi, que es va casar amb Esteve Alsius i Guilla, originari de La Garriga. Els Alsius havien arribat a Banyoles de la mà del capellà del monestir de Sant Esteve, Ramon Alsius.
El fill d'Esteve Alsius, instal·lat a Banyoles als voltants de 1812, i Narcisa Rivas, Miquel Alsius i Rivas va seguir la tradició familiar i el 1843 va agafar el relleu de la farmàcia. Posteriorment, l'ofici a Banyoles el va seguir el seu fill, el conegut prehistoriador Pere Alsius i Torrent, descobridor de la mandíbula de Banyoles. I el van continuar Josep Alsius i Ricard, Ramon Alsius i Malagelada, Pere Alsius i Malagelada i, actualment, Esteve i Rosa Alsius i Suñer.
La farmàcia, i els membres de la família Alsius, durant tots aquests anys han deixat un profunda empremta en la societat banyolina. La farmàcia ha esdevingut un lloc emblemàtic de la població. I segurament, no hi ha cap família banyolina que no n'hagi utilitzat els seus serveis.
Molts Alsius han esmerçat esforços a la vida pública i han tingut càrrecs municipals, sobretot de regidors, com Josep Fina (al segle XVIII), Esteve Alsius i Guilla, Miquel Alsius i Rivas (alcalde el 1861-1862), Pere Alsius i Torrent (alcalde el 1891-1894 i vocal de diferents juntes locals de sanitat) i Josep Alsius i Ricard (alcalde el 1910-1911). Pere Alsius, en concret, va tenir un paper molt destacat en el combat contra l'epidèmia del còlera morbo declarada el 1885.
Els Alsius també han tingut una forta implicació social i associativa: Miquel Alsius (a la Sociedad Filarmónica, 1851), Pere Alsius i Torrent (Sociedad de Fomento, Montepío de Bomberos i Conferències de Sant Vicenç de Paül, per exemple), Josep Alsius i Ricard (a la Lliga de Defensa de l'Agricultura, Indústria i Comerç de Banyoles i Comarca i a la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors), Ramon Alsius i Malagelada (Club Natació Banyoles i Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles) i Rosa Alsius i Suñer (Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles).
Tradicionalment, les dones de la nissaga s'han implicat en diferents activitats assistencials.
