|
El nou fons de qui va ser cronista oficial de la ciutat quedarà dipositat a l'Arxiu Històric Comarcal del Pla de l'Estany
L'Arxiu Històric Comarcal del Pla de l'Estany incorpora a partir d'avui el fons Anton Maria Rigau, amb l'arxiu personal del que va ser cronista oficial i Medalla d'Or de la Ciutat de Banyoles. El nou fons recull gran part dels apunts que Rigau va fer per als seus treballs d'investigació i de recopilació d'informació sobre la història de Banyoles.
El lliurament oficial del fons a la ciutat s'ha fet aquest matí en un acte a la biblioteca de l'Ajuntament en què han participat l'alcalde Miquel Noguer, el regidor de cultura Miquel Cuenca i els tres fills de Rigau, Gemma, Irene i Anton Maria, i en què s'ha signat la cessió dels documents. En el transcurs de l'acte, Miquel Noguer ha agraït el que ha qualificat com a "acte de generositat i d'estima cap a la ciutat i cap als ciutadans, no només ara, amb el lliurament dels fons, sinó també al llarg de la seva vida que va dedicar en gran part a explicar Banyoles i la seva història recent". L'alcalde ha afegit que "l'Anton Maria va ser molt més que el cronista de la ciutat, fent un relat de tot el que passava a casa nostra; va exercir de banyolí de pro amb un gran sentiment de pertinença".
Per part de la família Rigau, la filla gran de l'Anton Maria, la Gemma, s'ha mostrat "molt agraïda amb l'Ajuntament per haver acceptat l'arxiu del meu pare", destacant la "col·laboració silenciosa de la mare" en la seva creació, i ha volgut emfatitzar la tasca del seu germà Anton Maria per "la feinada de posar ordre tant de material". Finalment, ha subratllat que el seu pare "donava prioritat a les persones" i que va ser ell, sense dir-los-ho, qui els va encomanar "l'estimació per Banyoles". Per la seva banda, Irene Rigau ha assegurat que "avui el pare estaria molt content perquè Banyoles valora la seva feina i la posa a disposició de la ciutadania perquè la consulti. I a sobre ha estat el seu fill qui ho ha ordenat. Certament, hem fet la seva voluntat".
El fons Anton Maria Rigau incorpora llibres, revistes i fulls impresos de programes que el cronista col·leccionava, sobretot del Semanario de Bañolas, una de les poques col·leccions completes que se'n conserven. La part de més valor és el material, tant documents com escrits, que Rigau va aplegar durant les seves investigacions. S'hi recullen diferents aspectes de la història de Banyoles: Santa Maria dels Turers, la Guerra Civil, la sanitat, l'Estany, els ordes religiosos, les escoles, les eleccions municipals o la plaça Major. En aquest apartat hi ha documents originals que estan pendents de classificar i descriure. Destaquen també els 13 fitxers del fons que inclouen apunts d'Anton Maria Rigau. Cada fitxa va acompanyada d'una fotografia, moltes d'elles inèdites. En total, el fons inclou més de 3.000 fitxes.
Anton Maria Rigau
Antoni Maria Rigau i Rigau (Banyoles, 1918-2001) va fer els primers estudis al col·legi dels germans gabrielistes i després va estudiar comerç. Es va ocupar en diversos oficis fins que va entrar a treballar a Can Trull (Indústries Coromina), on va dirigir el Departament de Pinsos fins a la seva jubilació. Va ser membre de l'Acció Catòlica i president de la seva branca juvenil i va intervenir en la fundació de la revista banyolina Horizontes. Va col·laborar amb diverses entitats banyolines, com ara el Centre d'Estudis Comarcals, el Cercle de Catòlics o el Centre Excursionista.
De 1967 a 1974 va ser regidor de l'Ajuntament de Banyoles. L'any 1979 va ser nomenat Cronista Honorari de la Ciutat i, posteriorment, el 1999, li va ser concedida la Medalla d'Or de la Ciutat. Té dedicat un carrer des del 29 de desembre de 2003. La seva activitat periodística és molt important (Horizontes, el Butlletí dels Manaies, programes de festes de barris, el Cartipàs de Festa Major, els programes de les Fires de Sant Martirià...) i els seus articles tenen una temàtica molt diversa (més de 600 articles que estan recollits en el llibre El teixit de la memòria). També va escriure llibres, entre d'altres, El pintor Pigem i la seva època a la comarca de Banyoles en col·laboració amb Jordi Gimferrer (1987), Una volta a l'estany de Banyoles (1987), Una xarxa ben nuada, TEISA 1920 (1995) i Cent anys d'Agri-Energia. Història de la Farinera Coromina 1897-1997 (1997).
