|
El representant del Col·legi de les Associacions de l'OPLC, Guillem Dalmau lamenta que l'Estat francès hagi posat traves a un projecte que ha tardat tres anys a ser una realitat
El passat mes de setembre va començar a funcionar l'Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC), una iniciativa que ha tingut el suport de tres entitats públiques com la regió d'Occitània, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l'Estat francès. "És un projecte que pretén augmentar el nombre de catalanoparlants a la Catalunya Nord", explica el representant del Col·legi de les Associacions de l'OPLC, Guillem Dalmau.
El projecte, que va sorgir ara fa tres anys de la mà de la regió d'Occitània, ha tardat més de l'esperat en veure la llum. El mateix Dalmau ens explica que el paper de l'Estat francès hi ha tingut a veure. "No ens donaven l'aval ni els mitjans per tirar-ho endavant. Entenc, i és una suposició, que els esdeveniments sorgits durant el procés han frenat la seva implicació", assenyala Guillem Dalmau.
"Pressupost insuficient"
I els impediments no acaben aquí. Inicialment, el govern francès va prometre una aportació de 100.000 euros, i de moment només n'han aportat 20.000. La resta anirà destinat a hores de treball de funcionaris dels serveis departamentals de l'Educació francesa. El pressupost de l'Oficina Pública de la Llengua Catalana, que és de 300.000 euros, comptarà amb el suport del Consell Regional i del Departamental respectivament.
Al ser preguntat per les aportacions econòmiques, Dalmau assegura que es tracta d'un "pressupost insuficient" per una estructura que pretén crear campanyes i accions de difusió d'una llengua com la catalana. "El País Basc té una oficina amb un pressupost de 4 milions d'euros", afirma el representant del Col·legi de les Associacions de l'OPLC.
A més, Dalmau assenyala que han sigut els darrers en tenir una oficina pública per la llengua. "La majoria d'idiomes amb presència a França ja fa anys que disposen d'estructures com la nostra. No serà fàcil impulsar campanyes de difusió del català amb aquests hàndicaps", conclou Guillem Dalmau.
