|
Dissabte, 3 de maig, tindrà lloc la inauguració "Un llarg camí.Bòsnia, la vergonya d’Europa"
A les 12:00h del dissabte, 3 de maig, tindrà lloc la inauguració de l’exposició Un llarg camí.Bòsnia, la vergonya d’Europa una Exposició del company fotoperiodista Miquel Ruiz. La guerra de Bòsnia – Hercegovina, que es va iniciar el mes d’abril de 1992 i va finalitzar a finals de la tardor de 1995, ha estat el conflicte bèl·lic més sagnant que hi hagut en sòl europeu des de la Segona Guerra Mundial. Aquesta guerra, que va esclatar en el mateix cor d’Europa, ha tingut i continua tenint una gran transcendència en l’àmbit internacional i va marcar un abans i un després pel que fa a la intervenció humanitària. En efecte, la incapacitat de reacció conjunta per part de les potències de la Unió europea i el trist paper de la ONU van permetre que es produïssin matances i desplaçaments de població de gran magnitud. Van morir 260.000 persones i gairebé dos terços dels habitants de Bòsnia – Hercegovina van haver de deixar la seva llar. El terme neteja ètnica malauradament es va popularitzar i va acabar amb la tolerància i el pacifisme. Tot plegat va comportar l’hegemonia dels nacionalismes excloents i la divisió, per mitjà de criteris ètnics i religiosos, de Bòsnia - Hercegovina. Malgrat tot, en moltes zones d’Europa occidental la societat civil va reaccionar, avançant-se a la inoperància dels seus respectius governs, i va brollar un important moviment d’ajuda i solidaritat envers la població que sofria la violència del conflicte i que, en molts casos, es va veure obligada a anar-se’n del seu país. En aquest esperit de solidaritat s’inscriu el treball fotogràfic que el fotoperiodista Miquel Ruiz presenta en el MUME. Al mateix temps, a l’exposició “Un llarg camí. Bòsnia, la vergonya d’Europa” hi conflueix la voluntat de mostrar les terribles circumstàncies en què es van veure immersos els Balcans durant la primera meitat dels anys noranta del segle passat. Concretament, en aquesta ocasió, l’autor proposa un conjunt de fotografies que versen principalment sobre la vida quotidiana a Sarajevo, escenari d’un perllongat setge infligit per les forces serbo-bosnianes. Malgrat que el principal objectiu és documentar aquells esdeveniments catastròfics, Miquel Ruiz, a fi d’aconseguir un major impacte visual sobre la retina de l’espectador, no deixa de banda la formalització estètica. En aquest sentit, ha pres la decisió de realitzar unes ampliacions fotogràfiques de gran format que, amb els seus acabats en blanc i negre ben acurats, donen contundència i verisme a tot allò que pretén comunicar. A més, el testimoniatge de la supervivència enmig de la tragèdia s’intensifica amb l’aportació de la reproducció escrita, al costat de les fotografies, de fragments de reflexions dutes a terme per refugiats bosnians –molts d’ells antics habitants de Sarajevo- establerts a les comarques gironines. En les instantànies preses per Miquel Ruiz, la ciutat de Sarajevo destruïda i desestructurada per la guerra es fa visible en les marques deixades per les explosions de les bombes, en les cues que feia la gent per aconseguir aliments bàsics, en els edificis foradats per les bales i la metralla, en els cementiris improvisats, etcètera. En definitiva, un conjunt d’imatges que evoquen les penúries i els sofriments a què es veuen sotmesos la majoria dels ciutadans en un context marcat per la brutalitat de la guerra. Sens dubte, el conflicte de Bòsnia – Hercegovina, i particularment la ciutat de Sarajevo, va reunir tots els desgavells que causen les guerres: des de la misèria, el fred, la por, els trasllats forçosos dels refugiats fins als actes de crueltat més violents. Tanmateix, no s’ha d’oblidar que també va obrir altres camins en generar accions de compassió, d’ajuda i de cooperació, fonamentalment per part de grups i associacions sorgits de la societat civil. L’obra fotogràfica de Miquel Ruiz, amb el seu alt grau de compromís humanista, forma part de manera indiscutible d’aquest darrer camí. Durant la inauguració, Salomó Marquès (Catedràtic d’Història de l’Educació de la Udg i membre del Consell Assessor Científic del MUME) s’encarregarà de presentar el conjunt fotogràfic de Miquel Ruiz. En paral·lel, Masha Kamenjasevic, que va arribar a Girona l’agost de 1993 amb 12 anys, parlarà en representació dels ciutadans bosnians que van venir al nostre país a causa de la seva fugida de la guerra. I com acte de reconeixement i homenatge, Pep Rodríguez (guitarra) i Pere Bahí (veu) interpretaran la cançó típica bosniana “Sarajevo ljubavi moja”. Miquel Ruiz Avilés (1954) treballa des de finals dels anys setanta com a reporter gràfic en diversos mitjans de premsa escrita. És fotògraf del diari El Punt i ha col·laborat també en altres mitjans com El Observador, El Mundo, La Vanguardia, El País, Interviu, Bunte, Stern, etc. Va ser, l’any 1993, un dels cofundadors de la ONG “Fotògrafs per la Pau”, i actualment és el seu president. Durant el conflicte dels Balcans va portar a terme diversos reportatges fotogràfics. Un cop finalitzada la guerra va continuar realitzant cròniques gràfiques i encapçalant actes de solidaritat i exposicions amb la finalitat de conscienciar i contribuir en el foment d’una educació fonamentada en els valors de la pau. Entre les seves exposicions destaquen “Fragments de Sarajevo” (2002-2006), que es va mostrar a les comarques gironines i a Sarajevo, “Srebenica, el silenci de la memòria” (2006-2008), que ha itinerat per les comarques gironines, Barcelona i Tarragona. Aquesta mateixa exposició el juliol de 2008 es podrà veure al Museu del Genocidi de Potocari (Bòsnia). Al marge de la seva activitat com a reporter gràfic i home compromès amb la cultura de la Pau, també ha fet col·laboracions en temes de gastronomia i és director de fotografia de la revista Gastronomia i oci.
