|
El ministre de Cultura va anunciar ahir la imminent arribada dels tècnics que han de fer el projecte museològic.
La baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza i el ministre de Cultura César Antonio Molina van expressar el dilluns 7 de gener, davant l'alcalde de la ciutat, Pere Albó i la resta de regidors, que el millor emplaçament per ubicar la Col.lecció de Pintura Catalana Carmen Thyssen-Bornemisza és el complex cultural del Monestir de la ciutat. D'aquesta forma van manifestar la seva proferència per l'anella cultural del Monestir davant de la primera possibilitat d'ubicació, a l'antic Hospital Municipal.
En declaracions als mitjans de comunicació i autoritats locals, tant Carmen Thyssen-Bornemisza com César Antonio Molina es van mostrar convençuts que el centre cultural del Monestir era una aposta millor.
Després de nombrosos estudis, anàlisis, reflexions i visites a l'espai del Monestir i les seves immediacions, les diferents parts impulsores van arribar a la conclusió que ubicar el Centre d’Art Carmen Thyssen-Bornemisza en aquest entorn esdevenia l'opció més favorable, la que donava més envergadura al projecte, amb capacitat d'expansió i generava un important eix cultural amb seu a Sant Feliu de Guíxols. S'incidia, així, amb la idea de Sant Feliu de Guíxols com a ciutat cultural destacada del país.
Tot i que la proposta, expressada a l'estiu del 2007 per part del nou govern municipal, generava simpaties a la baronessa, Carmen Thyssen va preferir una anàlisi detallada i minuciosa de l'espai abans de confirmar la seva preferència pel centre cultural, que ha fet ara. L'Ajuntament preferia aquest emplaçament si totes les parts implicades ho veien bé. La baronessa, al costat dels seus col.laboradors tècnics, va estudiar amb detall la idea.
En els últims mesos, l'alcalde, Pere Albó, i la baronessa, així com altres administracions implicades, van parlar de la tria en diferents ocasions, sempre sobre criteris tècnics i possibilitats de l'espai. Fa poc, a finals de desembre de 2007, la baronessa va recórrer amb el seu equip tècnic i de col.laboradors experts el Centre cultural del Monestir durant aproximadament quatre hores, veient espai per espai, interessant-se per les dimensions dels recintes, i les possibilitats d'emplaçament del que serà aquesta futura pinacoteca.
La preferència de la baronessa per aquesta opció es va comunicar en privat a l'alcalde, Pere Albó, i el 7 de gener es va verbalitzar públicament per començar a treballar amb il.lusió sobre aquest projecte.
Precisament la paraula " il.lusió" és una de les que va fer servir més Carmen Thyssen-Bornemisza en les múltiples converses amb l'Ajuntament, o quan analitzava tots els indrets del complex cultural i les seves possibilitats en les visites i consultes tècniques.
Importància de les exposicions temporals
El ministre de Cultura, César Antonio Molina, va explicar en la compareixença amb els mitjans de comunicació que l’espai expositiu de Sant Feliu se sustentarà sobre una col.lecció permanent i una altra temporal, com a clau del projecte, per agilitzar i enriquir l'espai, amb fons de la pròpia xarxa de museus del Ministeri i del mateix Museu Thyssen de Madrid. S'assegura així una rotació d'obres de qualitat que faran atractiu el centre guixolenc perquè sempre hi haurà obres noves que facilitaran nou públic.
També en la mateixa compareixença amb els mitjans, la baronessa considerava molt important la presència d’exposicions temporals, com a pilar bàsic del projecte.
-Els convenis signats fins al moment
El primer document sobre el Centre d’Art a Sant Feliu de Guíxols es va signar al 2003, entre l’Ajuntament i el Departament de Cultura de la Generalitat per establir un conveni-marc per la creació del Centre d’Art a Sant Feliu de Guíxols.
El 17 de novembre de 2004 la baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza signava a Madrid el conveni de col.laboració amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Museu Nacional d'Art de Catalunya, MNAC, que consistia en la cessió temporal d'una part de la seva pinacoteca coneguda com la "Col.lecció de Pintura Catalana Carmen Thyssen-Bornemisza".
Una de les condicions del conveni estipulava que la ciutat de Sant Feliu de Guíxols acolliria un centre d'art per reunir obres que formen part de l'importantíssim fons pictòric de la baronessa.
Inicialment es va fer una primera selecció, que després s'aniria detallant, de les pintures i artistes que podrien estar a Sant Feliu de Guíxols, provinents de la "Col.lecció de pintura catalana" de la baronessa. Aquesta inclou pintors emblemàtics del noucentisme català, modernisme i època contemporània, com Joaquim Vayreda, Antoni Tàpies, Joaquim Suñer, Salvador Dalí, Torres-Garcia, Rafael Benet, Modest Cuixart, Ricard Opisso, Josep Togores, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Anglada Camarasa, Eliseu Meifren, Isidre Nonell i Josep Amat.
Al gener del 2007 el Ministeri de Cultura aportava una subvenció nominativa d’1.000.000 euros destinada a finançar els costos del Centre d’Art Carmen Thyssen-Bornemisza de Sant Feliu de Guíxols (Dirección General de Bellas Artes y Bienes Culturales, gen. 2007)
Durant l'etapa inicial del projecte s'havia plantejat la possibilitat d'ubicar aquest centre d'art en l'antic Hospital municipal, un edifici del segle XVII, ara sense ús, que fins feia pocs anys tenia la funció de residència de gent gran.
Però a partir de l'estiu de 2007 l'Ajuntament, amb consultes amb la Generalitat i diferents tècnics i especialistes, van plantejar la possibilitat de reorientar el projecte i ubicar el centre d'art a l'anella cultural Monestir: molt més ampli, ben comunicat, i de gran valor històric i patrimonial. Aleshores ja es va explicar que adaptar l'antic Hospital (de dimensions més reduïdes que el Monestir) com a espai d'art, representava assumir uns terminis d'execució i desenvolupaments molt lents i, per contra, les possibilitats del Monestir es presentaven molt àmplies i amb capacitat d'expansió.
La baronessa no es va pronunciar inicialment i reclamava cautela tècnica. Volia consultar amb els seus col.laboradors tècnics i especialistes la proposta. Les administracions impulsores del projecte volien que totes les parts estessin d'acord en la nova opció i per això es van elaborar un seguit de documents tècnics, visites i propostes.
Entre els punts a favor hi ha el fet que el centre cultural del Monestir està preparat per rebre una gran quantitat de públic, té una zona d'aparcament propera i la nova proposta s'adapta al Pla director de l'espai. A banda, el Monestir és un element patrimonial, històric i arquitectònic de primer ordre a Catalunya i, en aquest àmbit o als seus voltants, es forma un eix cultural que unifica diferents propostes culturals de magnitud, com el Museu d'Història de la Ciutat, l'espai del Metge Rural, el Festival Internacional de la Porta Ferrada (teatre, dansa i música). L'anella cultural s'ha comlpletat amb el conveni de cessió que el Bisbat de Girona va fer a la ciutat per 75 anys dels espais del Palau de l'Abat, Torre del Corn, Sala Abat Panyelles i Hort del Rector. Aquests nous espais encaixen en la idea del Centre d’Art Carmen Thyssen-Bornemisza de Sant Feliu i li aporten més amplitud i bellesa.
Per l’Ajuntament, la ubicació de les pintures al centre cultural del Monestir podria significar un pas definitiu dins d’una aposta per un gran projecte que té una clara voació d’expansió i creixement.
