|
El Museu del Bonsai de Catalunya. Situat al quilòmetre 12,5 de la C-66, dins el terme municipal de Corçà.
Els aficionats a l'art del bonsai estan d'enhorabona amb la inauguració oficial aquest cap de setmana del primer Museu del Bonsai de Catalunya. Situat al quilòmetre 12,5 de la C-66, dins el terme municipal de Corçà, el recinte neix amb l'objectiu de convertir-se en punt de trobada pels amants d'aquesta tècnica de cultiu d'arbres nans i en una escola per a resoldre els dubtes i aprendre aquesta mestria a través de cursets especialitzats impartits per mestres internacionals.
'La idea és poder mostrar també a tota la gent que hi estigui interessada les peces excepcionals que guardem aquí', ha comentat Ramon Serafí, director del Museu del Bonsai. De fet, el fons permanent del museu compta amb una vintena de bonsais únics a Europa, entre els quals destaca un magnífic exemplar de Loropetalum chinense, de flors d'un intens color fúcsia, valorat en més de 30.000 euros.
'Després, estem treballant en uns altres trenta exemplars de mestres europeus que no estaran definits i acabats fins d'aquí a deu o quinze anys', ha continuat Serafí. 'Aquests els anirem incorporant de forma progressiva a l'exposició', ha puntualitzat. En total, i comptant amb el fet que el centre acollirà una bona part de les plantes que els alumnes utilitzin durant el seu aprenentatge, al Museu del Bonsai de Corçà s'hi podran trobar a mig termini 'de 4.000 a 5.000 peces', ha calculat el seu director. Un altre dels apartats destacats d'aquest Museu és que ha estat escollit per ser la seu de l'Escola de Marco Invernizzi, el mestre europeu més jove i el primer alumne no japonès del gran Masahiko Kimura.
A partir de la seva estada d'aprenent durant cinc anys al país nipó, aquest prestigiós mestre italià recorre en l'actualitat tot el món per divulgar els secrets més ocults de l'art del bonsai. El museu de Corçà acollirà doncs la majoria de les lliçons magistrals que Invernizzi efectuï a Espanya, un dels països on aquest art mil·lenari ha arrelat amb més força. 'A Xina i Japó està integrat de forma tradicional a la seva cultura i aquí, a Europa, ha irromput amb força des de fa uns 30 anys', ha recordat Serafí. 'Això fa que sigui curiós observar com la gent que practica aquest art del bonsai a Europa és més jove en comparació amb el Japó, on et trobes que els aficionats solen tenir força més edat', ha comentat.
Llum, aigua i adob
Tot i això, Serafí ha parlat d'un perfil molt heterogeni de persones amb dèria pel bonsai. 'No hi ha cap grup d'edat determinat, només cal tenir una certa sensibilitat per les plantes o la natura', ha assenyalat el director del Museu del Bonsai de Corçà. I és que el bonsai no és més que una planta i necessita les mateixes atencions que qualsevol altra espècie. 'Els agraden els llocs il·luminats, que els reguin sovint i que els adobin cada quinze dies o un cop al més', ha enumerat Serafí. Els bonsais, com a arbres, es nodreixen de les sals i els minerals dissolts a la terra per això també cal renovar-la cada any o dos en els exemplars més vells i cada tres o quatre en els més vells.
'Qualsevol tronc que sigui llenyós es pot conrear com a bonsai', ha explicat el director del Museu, 'però sempre ens estimem més els exemplars que tinguin la fulla petita perquè així tot queda més proporcionat'. I per acabar de completar l'oferta del Museu, el portal www.bonsais.org i la botiga Art Intemporal, que s'encarrega de posar a la disposició dels afeccionats tot els articles i materials necessaris per a posar en pràctica i desenvolupar l'art del bonsai: testos, substrats, eines, adobs, fitosanitaris, llibres, revistes i un llarg etcètera.
