Manu Guix: 'L'aposta de la Simfònica és absolutament valenta'

Aquest divendres i dissabte la Sala Montsalvatge de l'Auditori de Girona tindrà una nova cita amb la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC), el projecte impulsat per la Fundació Metalquimia i dirigit per Francesc Cassú sota la direcció tècnica de Jaume Lleixà. En concret, es presentarà el vuitè treball discogràfic de la formació, titulat 'Tossudament Llach', un recull antològic de la trajectòria de Lluís Llach que comptarà amb cançons emblemàtiques com 'L'Estaca', 'Viatge a Ítaca' o 'País Petit'. Juntament amb Beth, que repeteix participació, i a les incorporacions d'Elena Gadel i Roger Padullés, hi haurà la figura del cantant i compositor Manu Guix, una veu ja habitual en el concert. "El treball de la Simfònica representa una evolució absolutament positiva, cada any es fa una aposta nova i hi ha un concepte de repertori molt clar. Això demostra que la iniciativa segueix viva", explica el barceloní.

Es pot dir que ja ets un habitual en els treballs de la Simfònica. Què és el que més t'agrada d'aquest projecte?
Manu Guix. El que més m'atrau és que, de cop i volta, em veig treballant amb una sèrie d'instruments que mai de la vida m'hagués pensat tenir-hi una relació propera. Sempre he estat bastant ignorant respecte al món del folklore català i conec la cobla a nivell bàsic, mai n'he sigut fan, però sí que és veritat, i potser perquè els catalans ho tenim impregnat a l'ADN, que cada vegada que sento una cobla hi ha alguna cosa dins meu que s'emociona, em ve pell de gallina. Els meus treballs no tenen res a veure amb el món de la cobla, però la gaudeixo moltíssim quan la tinc a prop.

Com definiries aquesta aposta musical?
M.G. L'aposta de la Simfònica és absolutament valenta i ja només per això es mereix tot el meu respecte. Crec que intenten canviar i adaptar als nous temps formacions que ja de per si són anacròniques, formacions que la gent més conservadora podria dir que no es poden associar amb determinats tipus de cantants i intèrprets o que no es poden integrar en segons quines orquestres. Que la SCCC trenqui amb aquestes barreres i s'atreveixi a tocar repertori de jazz, pop, rock dels 50 o les cançons d'un cantautor com Lluís Llach, com és el cas d'aquest any, trobo que és un signe d'adaptació als nous temps i sens dubte és el que garanteix el futur de la cobla.

Amb les cançons de Llach viurem l'edició més reivindicativa?
M.G. Estic convençut que sí. Tot i que cada edició ha acabat amb crits d'independència a l'Auditori de Girona, aquest any, ja només per tenir en el repertori una cançó com 'L'Estaca', viurem inevitablement l'edició més reivindicativa.

És complicat adaptar els temes de Llach a l'atmosfera de la Simfònica?
M.G. No és complicat perquè estem en les millors mans. Els arranjadors –Francesc Cassú i Adrià Barbosa- fan una feina espectacular i garanteixen una qualitat musical absoluta. Qualsevol crític ho podria corroborar.

Aquest any, a més, s'incorporen les veus d'Elena Gadel i Roger Padullés.
M.G. Exacte. No tinc el plaer de conèixer en Roger, però he sentit les gravacions i em sembla un tenor fantàstic. A l'Elena sí que la conec, hem treballat junts moltíssimes vegades i segur que ho continuarem fent, em sembla que és un fitxatge meravellós. La considero una de les millors cantants del país, sense cap mena de dubte.

La Simfònica celebra enguany vuit anys. Com valores la seva evolució.
M.G. És una evolució absolutament positiva, cada any es fa una aposta nova i hi ha un concepte de repertori molt clar. Això demostra que la iniciativa segueix viva i que hi ha moltes ganes de no recrear-se en el mateix, sinó que el que es vol és sorprendre i oferir una proposta artística nova, tot això té molt de mèrit.

Més enllà de la Simfònica, a on podrem veure Manu Guix properament?
M.G. Demà mateix –dijous, 24 de novembre- reestrenem 'Molt soroll per no res', el musical que hem dirigit l'Àngel Llàcer i jo, un Shakespeare amb cançons de Cole Porter que el farem fins l'1 de gener. El 2 de desembre reestrenem 'El Petit Príncep' al Teatre Barts de Barcelona, serà la tercera edició i en farem funcions fins a mitjans de febrer. I, al mateix temps, estic preparant un nou disc meu en solitari amb cançons en català que sortirà el setembre del 2017.

Amb ganes de formar part de la novena edició de la Simfònica?
M.G. Amb moltíssimes ganes, el cap de setmana del Concert de la Simfònica és un dels caps de setmana que espero amb més il·lusió de tot l'any.

Autor: J.N/ GN