Notícies més llegides




Besalú, Vila Comtal


Besalú

Llorenç Cuevas i Costejà, més de 80 anys vivint a Besalú

Besalú, Vila Comtal  -  21/11/2016  -  22:05

Cuevas és un devorador de llibres que alimenten la seva memòria. Una memòria que li ajuda a mantenir desperts records de la vila comtal -alguns vestits durs, d'altres vestits de quotidianitat-. Llorenç després de tant de temps manté un esperit crític però els seus relats ens arriben plens de tolerància


Llorenç Cuevas i Costejà

Llorenç Cuevas i Costejà



Llorenç Cuevas





No sé si en Llorenç és un home car de veure però, el matí, abans de quedar amb ell me'l vaig trobar quan jo feia un cafè en una plaça.

Al creuar mirades de seguida vam sorgir els somriures i em va dir: "Et faré un regal: No pensis mai en el passat, no li donis voltes al futur i viu el dia d'avui".

En Llorenç el passat 5 de setembre va fer 92 anys i aquestes paraules van cobrar un nou sentit per mi. Després de tot, ell ja tenia viscudes tota una colla de tardors. Un cop em va regalar aquesta reflexió, ell va marxar del tot decidit a gaudir del "seu avui". En Llorenç entrava en una cafeteria a compartir un te i mitja hora de conversa amb dos vells amics.

Eren les 5 de la tarda tocades, quasi no vaig haver de picar el timbre que ja tenia la porta oberta a una casa càlida.

En Llorenç em dóna una acollidora benvinguda i la Maria Rosa, la seva dona, s'aixeca d'una còmoda butaca per fer-me dos petons. D'aquí en endavant amb la promesa de què ella m'explicarà la seva història. Una història que ha vist compartida amb en Llorenç des de fa més de 6 dècades. Pot ser per aquest motiu, el nostre entrevistat, no va entrar en detalls de la seva vida en comú. Tot per no robar protagonisme a la seva esposa en un futur relat.

On vas néixer?

Em dic Llorenç Cuevas i Costejà i vaig néixer a Sant Llorenç de Cerdans (França) l'any 1924.

Tot i així jo ja coneixia Besalú perquè els meus avis paterns, en Llorenç i la Maria, vivien allà. A l'estiu passava uns dies amb ells. A l'avi li agradava anar a pescar i jo li acompanyava. També recordo que tenia un petit hort abans d'arribar a Lligordà.

A què es dedicava el teu pare?

El meu pare treballava al Ferrocarril, en la companyia MZA (Madrid-Saragossa-Alacant) on s'hi va estar fins a l'any 1933-34 per entrar al cos dels Carabiners. Li van destinar a Besalú i és així com la família ens traslladem per viure-hi. La seva tasca era reprimir el contraban, el control de ports, fronteres... i el control de la circulació de licors i bestiar.

On vas estudiar?

Abans d'arribar a Besalú vaig estudiar al Grup Escolar de Girona del que tinc un mal record. Jo en aquell temps parlava el català del Roselló (afrancesat) i era la burla dels meus companys. Fins i tot alguns em pegaven.

És així com els meus pares van parlar amb el director de l'escola, el Sr. Dalmau, i al veure que no podrien controlar la situació van decidir que marxés a un col·legi de pagament.

És aleshores que començo a estudiar amb els maristes. Aquí la cosa va canviar, hi havia bons mestres i vaig fer bons amics. Especialment tinc el record de l'Adroher. Cada dia m'esperava a la plaça Marqués de Camps i anàvem junts a l'escola. Els diumenges, a més, fèiem una sessió de cine.

Aquí vaig fer la primera comunió a l'església del Sagrat Cor (Albareda).

Quan els pares arriben a Besalú i vist les bones ensenyances dels maristes em van ingresar internat als salesians. Aquí vaig estar fins a la primavera-estiu de 1936. Tinc molt bon record i fins i tot, encara ara, continuo col·laborant amb ells.



Què recordes de Besalú en aquell temps?

Puc fer-te cinc cèntims de com era Besalú poc abans de la Guerra i uns anys després d'aquesta, ja que són uns anys que tinc molt presents a la meva vida.

Besalú l'any 1936 tenia uns 1.300 habitants. Era el nucli d'una petita Comarca: Maià de Montcal, Argelaguer, Beuda, Fares, Serinyà, Sant Ferriol, Dosquers i la Miana. La seva economia depenia de l'agricultura, el bestiar, l'aviram, etc

Els dimarts, al mercat de Besalú, les dones de pagès solien venir a vendre ous i i pollastres. També aprofitaven per comprar queviures, roba, i altres coses.

Besalú, com a cap d'aquesta petita "comarca" disposava de: 5 cafès, 7 hostals, 3 espardenyeries, 3 sastres, 4 fleques, 3 sabaters, 4 ferrers, 1 pastisseria, 1 esparter, 1 baster, 2 carreters, 2 fondes, 4 barberies, 2 perruqueries, 4 carnisseries, 1 estanc, 1 farmàcia, 1 metge, 1 matalasser, 3 fàbriques, 1 taller de reparació de bicicletes, 1 establiment de sifons i gasoses, 1 home que feia eines de tall, 4 capellans, 1 verduleria, 2 esclopers, 1 terrisser, 2 merceries, 1 veterinari, 1 senador, 2 trulls per oli i vi, 1 carboneria, 1 central elèctrica, 1 electricista, 2 molins fariners, 2 botigues de roba, vetes, fils, paraigües..., 1 peroler, 1 centraleta de telèfons, 1 cotilleria, 1 escola privada, 1 escola de monges per nenes i vàries monges vetlladores.

Abans de la Guerra Civil el país estava molt polititzat i dividit. Hi havia molts partits polítics –que no recordo- i sindicats com UGT, POUM, CNT, FAI, BOC... Vivien les seves diferències i eren irreconciliables.

En aquest sentit a partir del 18 de juliol tot això es va complicar, en comptes d'unir-se davant d'un enemic comú es van disgregar encara més, en buscar tots adquirir més poder a costa dels altres. La primera lluita era entre ells.

Cada poble va crear el seu "Comitè" per governar-ho. Fins aquí Besalú va ser modèlic. No es va empresonar, robar o matar a ningú.

Però en aquella època hi havia comitès que no respectaven res. A Besalú per evitar mals majors es va decidir buidar les esglésies de bancs, confessionaris, etc. i cremar-ho a l'exterior, mentre que per una altra porta es treien i guardaven les coses que tenien valor material o sentimental igual que es van salvar relíquies.

Els anys de la guerra es van viure amb molta tristor. El menjar per la gent que tenia camps no va faltar però el neguit i la incertesa de com i quan acabaria la guerra preocupaven molt. I més si tenim en compte que hi havia joves i grans que eren al front lluitant i dels quals alguns ja havien mort i d'altres estaven ferits.

Les esglésies es van convertir en magatzems de material i recanvis per l'aviació. A Serinyà, al Camp de Martís, hi havia un aeròdrom.

També, a llavors, hi havia brigadistes. La major part eren italians que s'entrenaven a Les Arrals.

L'any 1937 nens refugiats de Gelsa (Aragó) i Pina del Ebro van fer estada a Besalú durant força temps. Els acompanyaven dos mestres i una dona gran. Tots eren molt bona gent.



Més tard van arribar altres refugiats del País Basc, que eren més estranys. No es feien amb ningú.

Al final de la guerra vam viure bombardejos. Una bomba va caure al Prat de Sant i altres a les afores. Hi va haver 3 morts: 2 homes i un noi.

Al retirar-se les tropes republicanes es van volar els 3 ponts de Besalú. A més abandonaven armes, bombes de mà, motos, cotxes, camions, autocars, una tanqueta i altres materials.

Els nacionals van entrar en Besalú el 8 de febrer de 1939. Van arribar acompanyats de música i repartint pa. Els primers dies era un desori. El poble va quedar ple amb la presència de soldats espanyols, moros i alemanys. Aquests últims eren artillers i estaven totalment separats dels altres.

Tot va canviar radicalment i ens vam veure immersos en discursos, pregaries i misses. Recordo capellans i monges. Nens i nenes amb camises blaves, "rojos" apallissats, un parell de morts, el pa de blat de moro i gana per als que no tenien terres.

Al cap de poc temps d'acabar-se la guerra es va tornar a obrir el col·legi. A classe no faltaven les oracions i els cants patriòtics. Vaig aguantar un parell de mesos per després plegar i posar-me a treballar de manobre amb el paleta Lluís de Can Maset.

Després en Ramon Juanola em va preguntar si volia treballar amb ell d'aprenent de mecànic i vaig acceptar. Treballava en una fàbrica de mitjons, la Carmelitana. Dos anys més tard entro com a mecànic a Cal Coro. Plego l'any 1945 que vaig ajudar al meu oncle Genis a Banyoles fins que vaig marxar al servei militar el mes de març.

La mili la vaig fer als "Caçadors de Muntanya" durant 30 mesos. Vaig voltar molt: Lleida, Bagà, Campdevànol, Puigcerdà, Sort i La Vall d'Aran.

En acabar el servei militar vaig tornar a Cal Coro i després a Can Botei, Vilarrasa, Trenzal, Gimferrer, Seritesa, Bontesa i dos mesos a Mèxic.



Com és la teva vida després de la jubilació?

"És tot un manetes", puntualitza la Maria Rosa. "A casa no hem de patir per tenir enllestida tota petita reparació".

Sembla que en Llorenç es ruboritza una mica i de seguida em senyala la seva passió per la lectura.

I així repassant una part de la seva extensa biblioteca descobreixo i m'acomiado d'un home que li agrada la història, la filosofia, la psicologia, la política, l'economia, les religions i... la novel·la negra.

Un home que llegeix i contrasta la història amb llibres que contemplen diferents punts de vista des de la perspectiva de diferents autors i èpoques.


Autor: Laura R. Grau/GN





Comentaris (0)


La finalitat d'aquest servei és sumar valor a les notes i establir un contacte més fluid amb els nostres lectors. Els comentaris han acotar al tema de discussió. S'apreciarà la brevetat i claredat dels textos, i el bon ús del llenguatge: les males paraules i els insults no seran publicats


Comentaris a Facebook


Traducir con Google Translate

Bandera Inglaterra Bandera de España Bandera de Catalunya Bandera de Francia

Canal motor
Farmacias
Cronicas del congreso
Perpignan la Rayonnante
Tecnologia

radio en directo Radio en directo

radio en directo Radio en directo (Deportivo)

Gastronomia I Classificats


Imatges del dia



Enlaces de interes

Opinió


alt - Alejandro Fernández

Carles Enric

Alejandro y el momento histórico

El Partido Popular ha elegido a Alejandro Fernández como su candidato para las próximas elecciones...


alt - El presidente del PP de Cataluña, Alejandro Fernández

Carles Enric

PP y Ciudadanos deben ir juntos en las elecciones

El abandono del PSOE a sus votantes para mantener a Pedro Sánchez deja a su candidatura en una posi...