Suscribirse
cerrar

Entrevistes
Disminuir text
Augmentar text
Olot

'Ens hem de reivindicar, cal concretar què és una fira'

Entrevistes - 15/11/2016 - 23:37 | El president de la Federació de Fires de Catalunya, Ramon Ferrando, augura una bona assistència al Congrés que es farà la setmana vinent a Olot

Ramon Ferrando
Ramon Ferrando
Ramon Ferrando

Ramon Ferrando

La ciutat d'Olot serà l'escenari la setmana vinent, entre els dies 23 i 24 de novembre, del 23è Congrés de Fires de Catalunya, un esdeveniment dirigit als professionals de l'àmbit firal del país que enguany reunirà més d'un centenar de congressistes i arribarà farcit de propostes: des de taules temàtiques pertanyents a les tècniques de venda o a les fires d'alimentació, un dels pals de paller d'aquesta edició degut a l'emplaçament, fins a conferències, el lliurament de Premis a la Innovació o la presentació dels indicadors 2016 de l'Observatori de la Qualitat de les Fires de Catalunya. "Les dades indiquen que hi ha hagut un lleuger increment de fires. Jo diria que això és degut al fet que cada cop més s'utilitza la paraula 'fira' per definir moltes altres coses més enllà del seu significat tradicional", explica Ramon Ferrando, president de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC), coorganitzadora de l'acte juntament amb el Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat i l'Ajuntament d'Olot.



Quins seran els principals temes que es tractaran al Congrés de Fires d'Olot?
Ramon Ferrando. L'acte ens permet posar en comú diversos temes que creiem que poden ser de l'interès dels assistents, a més de tractar altres assumptes que potser no estan a l'agenda però que poden aflorar durant el dia i mig de convivència que hi haurà.

Tenint en compte que se celebra a Olot, que és una zona tradicionalment alimentària, hem intentat fer un esment especial a les fires d'aquest tipus que organitzen les institucions i els ajuntaments catalans, que últimament estan creixent molt. De fet, una de les taules temàtiques servirà per recordar quina és la normativa que regeix per aquest tipus de fires i, d'altra banda, mitjançant una taula rodona debatrem sobre diverses fires que s'estan fent a Catalunya relacionades amb productes diferents i parlarem del que hem anomenat 'Els Models d'Excel•lència de les Fires Gastronòmiques".

A partir d'aquí també ens hem centrat en l'apartat de vendes. És veritat que som un servei i moltes vegades esdevenim una acció presa per un ajuntament, però no hem d'oblidar que, en definitiva, estem comercialitzant un producte i l'estem posant a disposició d'expositors i visitants. Volem refrescar això, reflexionar sobre com s'està venent a l'actualitat.

A nivell de programació serà un Congrés continuista o tindrà alguna novetat?
Ramon Ferrando. És continuista si tenim en compte el format, pensant en el que interessa als tècnics de les fires catalanes. El que no és continuista és que nosaltres busquem els temes en funció de la situació concreta i del que ens diuen els mateixos associats que assisteixen als cursos de formació que fem durant l'any. Les enquestes que passem són les que ens permeten saber el que interessa i, en funció d'això, ens adeqüem a oferir-ho als assistents i tècnics.

D'altra banda, com a novetat també destacaria que estem detectant una mica més d'alegria per part de les institucions i ajuntaments que organitzen fires. Creiem, tal com van ara mateix les inscripcions, que l'assistència serà bona, esperem que sigui fins i tot millor que la del passat Congrés a Vilanova.

Bons auguris, doncs.
R.F. Sí, veiem que hi ha una voluntat de permanència durant els dos dies de l'esdeveniment, i això implica que hi hagi un major interès en la participació en la totalitat del Congrés que en altres edicions. Tot plegat ens fa ser optimistes.

Des de fora sembla que nombre de fires a Catalunya és creixent. És ben bé així el context real?
R.F. Les dades indiquen que hi ha hagut un lleuger increment, sí. Jo diria que això és degut al fet que cada cop més s'utilitza la paraula 'fira' per definir moltes altres coses més enllà del seu significat tradicional, amb la voluntat de vendre més un producte determinat. És a dir, hi ha un ús de la paraula que no sempre fa referència al que és veritablement una fira, fins i tot des del punt de vista de l'Administració. Actualment, la paraula 'fira' s'està utilitzant amb unes coses que no són, precisament, cap fira, inclús hi ha empreses privades que diuen que en fan una quan, al cap i a la fi, el que estan duent a terme és una activitat promocional al seu establiment.

Un dels reptes futurs és el de concretar el terme 'fira', precisament?
R.F. Sí, ens hem de reivindicar. Crec que cadascú ha de ser conscient del que està fent. Si algú el que fa és una campanya promocional l'haurà d'anomenar així, i el mateix ha de passar amb una fira, amb un mercat o amb una botifarrada. La Generalitat, de fet, a través del seu reglament de registre ja especifica les característiques que ha de tenir una acció per ser considerada com una 'fira'.

Amb aquest assumpte ens hi posarem en breu. De fet, des de la Federació tenim la proposta de la creació de la taula sectorial de fires, ens cal pactar el nom que li posarem. Això ens ha de servir per posar en comú aspectes com aquest, per exemple, així com per unificar criteris amb la Generalitat i les quatre Diputacions catalanes. Just quan acabi el Congrés d'Olot volem acordar un guió de treball, proposar-lo a totes les parts i crear un grup de treball. I evidentment, un dels temes que s'hauria de tractar amb més prioritat és aquest, el de definir què és una fira i intentar fer pedagogia en aquest sentit, malgrat que això no ve d'ara, ni molt menys.

Més enllà d'aquesta vessant reivindicativa, quins altres reptes immediats es planteja la Federació?
R.F. El que intentarem en els propers mesos és consolidar un acord sobre l'aprovació de noves quotes per a municipis petits (de fins a 5.000 habitants i de 5.000 fins a 10.000) per tal d'augmentar la nostra base representativa a tot el país. El que pretenem és que la quota anual no sigui un impediment i que aquesta mesura pugui beneficiar el major nombre de fires i d'ajuntaments de Catalunya, que són els que generalment organitzen les fires als pobles més petits.
Això ens permetrà incrementar la nostra diversitat, la qual cosa ens enriquirà a l'hora de plantejar els temes. Ara ja som diversos –tenim fires internacionals com la de Barcelona i també fires mitjanes i petites- però encara ho podem ser més.

Quins atributs pot tenir la fira del futur?
R.F. Les característiques que ha de tenir la fira del futur és que l'expositor pagui el que hagi de pagar: el preu raonable perquè es pugui organitzar la fira. És a dir, que contribueixi amb la fira en la mesura del rendiment que n'ha de treure. Si una fira està ben feta, l'expositor pagarà el que toqui i el visitant i l'ajuntament també, hi haurà equilibri entre totes les parts. En el moment que alguna d'aquestes potes tingui un protagonisme superior hi poden haver problemes.

Una de les temàtiques de moda és la gastronomia. Detecteu des de la Federació algun altre sector emergent?
R.F. Sí, des de l'àmbit mediambiental fins a la tecnologia, evidentment, tal com queda demostrat amb el Mobile World Congress de Barcelona i fins i tot a les fires multisectorials dels pobles, on cada cop hi ha més protagonisme tecnològic. D'altra banda, a nivell de fira-mercat el principal reclam és la gastronomia, per això hem volgut fer aquesta taula rodona al Congrés d'Olot, mentre que també s'està detectant un increment en les fires vinculades amb l'habitatge, especialment en el que fa referència a l'equipament per a la llar, que està tornant a despertar.

Autor: J.N/ GN
Comentaris (0)
La finalitat d'aquest servei és sumar valor a les notes i establir un contacte més fluid amb els nostres lectors. Els comentaris han acotar al tema de discussió. S'apreciarà la brevetat i claredat dels textos, i el bon ús del llenguatge: les males paraules i els insults no seran publicats
Veure Reglament
Acceptar
Nom (requerit)
Direcció de correu electrònic (requerit)
Comentari (màxim 246 caràcters)

Comentaris a Facebook