FUITA, de Galceran, a Argentona el 27 i 28 d'aquest mes.

La Sala d'Argentona serà l'escenari on la companyia amateur La Font de Teatre d'Argentona escenificarà l'estrena de l'obra de l'autor català, Jordi Galceran, el dissabte dia 27 de setembre a les 19.00 hores, i el diumenge dia 28 a les 18.00 hores. L'obra, dirigida per Maria Gracia Esparza, està interpretada pels actors amateurs Ferran Caritg, Gemma Larraya, Ludmila Mihailov i Pere Carrillo, a més de la mateixa directora.

L'argument de la posada en escena es basa en la història d'un polític corrupte que està a punt de suïcidar-se quan a la seva vida hi entra una venedora de protectors contra fuites de gas que li farà viure un remolí d'emocions. El teatre amateur ens pot aportar interpretacions molt professionals i molt ben assajades, i en aquest cas cal obrir bé els ulls perquè les coses no sempre són el que semblen. Prepareu-vos, doncs, per riure de valent i també potser per cridar.

En paraules de Maria Gracia Esparza, “La Font de Teatre és un grup d'actors del Vallès i del Maresme que ens vam trobar un dia del gener de 2013 disposats a fer i viure el teatre. I no és ben bé que ens trobéssim en el sentit de la paraula trobar, ja que quan trobes alguna persona, alguna cosa, és perquè l'has estat recercant. Nosaltres, sincerament, no ens recercàvem: simplement ens vam trobar per una sèrie de coincidències de les quals en sabem molt poc. De fet, tot plegat ha estat un conjunt de fets casuals que un darrere de l'altre ens van portar a formar aquesta companyia. Després de l'estrena l'any passat de 'Bodas de Sangre', de Federico Garcia-Lorca, fem un tomb i oferim al públic aquesta comèdia força divertida i d'un autor contemporani i pròxim com és Jordi Galceran.

El teatre amateur a Catalunya, com palesen els components i l'ideari de La Font de Teatre d'Argentona, fa temps que demostra que la qualitat és una fita irrenunciable en els muntatges. Les connotacions negatives vinculades a un teatre fet amb una sabata i una espardenya que no aspira a res estan en període de superació absoluta, perquè els actors amateurs s'exigeixen tant o més que els professionals per tal que el nivell sigui tan alt com sigui possible, i per això les més de tres-centes agrupacions de teatre amateur que formen part de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya tenen una importància cabdal, tant pel que fa a la generació d’actors com d’espectadors de teatre. En aquest moment la feina que s’està fent a pobles, com ara Argentona, sense soroll però treballant de manera molt activa, és molt important, ja que continuen endinsant-se en les tècniques teatrals i assajant moltes hores, captant joves i generant afició. És una feina molt callada però molt efectiva. Encara que s’ha de tenir en compte, però, que la federació no aglutina tots els grups amateurs de teatre catalans, per la qual cosa, la rellevància del teatre d'afició al país és molta. Catalunya és un lloc artísticament molt desenvolupat, i el teatre n'és la guinda del pastís.

Cal recordar que a finals del mes d'agost, el 14è Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona (FITAG) va oferir al públic en general cinc dies de teatre amateur ininterromput, que es va apoderar de la capital del Gironès per oferir una quarantena d'espectacles en la que va ser  l'edició més participativa i multitudinària de la seva història. Les xifres ho avalen: durant aquests 5 dies, 32 companyies teatrals (14 de les comarques gironines) i 600 participants es van encarregar, no només d'oferir una completa programació de l'actual creació d'aquest àmbit de les arts escèniques, sinó també de potenciar els intercanvis creatius internacionals. Un casament artístic i intercultural que es va poder apreciar, per exemple, amb la representació de dues obres sorgides entre una companyia madrilenya i una de figuerenca, i una de russa i una de lloretenca en el marc del Fitag Municipis.

Com en el cas de l'estrena de Fuita per part de La Font del Teatre d'Argentona, la vàlua i la representativitat d'actors i actrius amateurs al llarg i ample de ciutats i poblacions catalanes queda constatada de manera molt fefaent. El teatre, en aquest nostre país anomenat Catalunya, guanya llocs i maduresa cada dia gràcies a l'esforç dels seus promotors i al desinterès crematístic dels components de les companyies. I malgrat això, un Govern del PP, insensible a la cultura i als seu fet, que dicta des de Madrid, no remet en l'aplicació del 21% en l'IVA cultural, la qual cosa -com en moltes altres- és la vergonya d'Europa i del món civilitzat. Algun dia també se'n podrà escriure una obra, d'aquest despropòsit social i cultural d'una (encara) majoria que aplica la seva dictadura per decret.

Autor: Santi Capellera i Rabassó/GN